Maometto II és una òpera dividida en dos actes, amb música de Gioachino Rossini i llibret en italià de Cesare della Valla, tot i que basat en l’obra Anna Erizo del mateix llibretista. L’estrena va ser el teatre San Carlo de Nàpols, el 3 de desembre de 1820. A Catalunya hi arribaria l’any 1827, al teatre de la Santa Creu de Barcelona.
Ambientada en la dècada de 1470, durant la guerra entre els turcs i venecians, Della Valle, duc de Ventignano i molt conegut com a autor de teatre, va basar el llibret en la seva obra anterior Anna Erizo. El nom del personatge del títol, Maometto II, es refereix a la vida real del sultà otomà i conqueridor de Constantinoble Mehmed II (1432-1481).
L’òpera se situa en el context històric de la caiguda de la colònia veneciana de Negroponte en mans dels turcs el 1476. El governador venecià Paolo Erisso intenta que la seva filla Anna es casi amb Calbo, però ella estima a Uberto, a qui havia conegut a Corint. Uberto resulta ser en realitat el sultà Mehmed II. Anna pateix un conflicte entre el deure i l’amor, elegint primer en matrimoni a Calbo que finalment mort per la seva pròpia mà mentre les forces turques ataquen Negroponte. Per la posterior representació a Venècia, Rossini va substituir aquest final per un de feliç, amb una victòria per als soldats venecians.
Considerada pels experts en l’obra de Rossini (i per ell mateix) com la seva òpera més ambiciosa, i com la millor de les òperes napolitanes de Rossini, Maometto II va fracassar en l’estrena a Nàpols. Rossini per ajudar a assegurar l’èxit a Venècia i a París, en va ajustar els elements més audaços de la partitura. Venècia la va veure per primera vegada el 22 de desembre 1822, i posteriorment traduïda al francès i canviada de forma significativa, es va presentar com Le siège de Corinthe el 1826.
Extraordinària per la seva força dramàtica i la noblesa del seu contingut musical, Maometto II és també una òpera que planteja molts problemes textuals, ja que les successives revisions de Rossini les va anar realitzant directament en la partitura autògrafa. En tot cas, si voleu conèixer aquest poc coneguda òpera de Rossini, podeu escoltar els Moments d’òpera d’aquesta setmana: