Mirella Freni

Mirella Freni

Manon Lescaut és una òpra dividida en quatre actes, amb música de Giacomo Puccini i llibret en italià escrit per set llibretistes -amb més o menys implicació-, bàsicament van ser Domenico Oliva, Luigi Illica, i amb aportacions de Marco Praga, Ruggero Leoncavallo, Giulio Ricordi, Giuseppe Adami i el mateix Giacomo Puccini. El llibret es basa en la novel·la Manon Lescaut (1731) de l’abat Prévost. Estrenada al Teatro Regio de Torí l’1 de febrer de 1893, al Gran Teatre del Liceu hi arribaria per primer cop el 5 d’abril de 1896, teatre que l’acull de nou del 7 al 22 de juny.

Malgrat que en aquell temps estava circulant per Europa, amb molt d’èxit, l’òpera Manon de Jules Massenet basada en la mateixa novel·la, Puccini va encapritxar-se del tema, i a les objeccions de Giulio Ricordi va respondre que la de Massenet era una Manon “de perruca enblaquinada”, però que ell en sabria fer una altra de carn i ossos.

Un cop es van posar a treballar en el llibret, els poetes relacionats a la casa Ricordi, Marco Praga i Domenico Oliva, no van trigar en entrar en conflicte amb Puccini. Els sucessius problemes surgits entre llibretistes i el compositor van motivar que també participessin en el llibret Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, a més del mateix editor Giulio Ricordi i, fins i tot, el mateix compositor. El caràcter híbrid de l’obra va propiciar que no s’esmentés el nom del llibretista i, encara avui, se sol deixar sense mencionar.

El resultat, més que un llibret d’òpera amb una coherència interna, hauria d’anunciar-se com “escenes de la vida de Manon Lescaut”, ja que la narració escèncica tan sols ens presenta determinats moments de l’acció, dels que únicament el primer acte coincideix amb l’obra de Massenet.

L’obra té un estil vinculable a l’esperit verista que s’estava formant en aquells anys. És a dir, amb una precaució dramàtica realista que propicia, en aquest cas, l’aparició de molts personatges en escena, especialment al tercer acte. Però els inconvenients no van impedir l’èxit de l’òpera de Puccini que si en els primers cinquanta anys de la seva carrera va tenir un caràcter netament secundari en front a l’òpera de Massenet, al llarg dels anys, i més recentment, ha vist augmentar la seva popularitat de manera sorprenent.

Descobreix el primer gran èxit de Puccini, el proper títol que podrem veure al Liceu, a través dels Moments d’òpera:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *