Edita Gruberová és "La straniera"

Edita Gruberová és “La straniera”

La straniera és una òpera dividida en dos actes, amb música de Vincenzo Bellin i llibret en italià de Felice Romani, tot i que basat en la novel·la L’estrangera (1825) de Carles-Victor Prévot. L’estrena va ser al Teatro alla Scala de Milà el 14 de febrer de 1829.

L’interès principal de La straniera, quart títol del catàleg de Bellini, i el seu segon triomf a La Scala de Milà després de l’èxit de Il pirata, títol que posaria en alerta als amants de l’estil del gran rei de l’òpera del moment, Gioacchino Rossini. I és que Bellini, a diferència de Rossini, es resisteix a ornamentar el cant de la mateixa manera, i presenta un tipus de cant més reflexiu i intel·lectual, en contrast al color i joia de viure de les partitures de Rossini.

Però com arriba fins aquest estil el jove Bellini? Poc després, després del fracàs de Zaira a Parma, a partir de I Capuleti e i Montecchi començaria a incorporar progressivament aquest nou estil a les seves òperes, i això ho admiraria fins i tot Richard Wagner. Amb tot, és clar, l’estil colorista també apareix en aquesta òpera, i ho seguirà fent en les sucessives creacions de Bellini, però amb un estil clarament diferenciat al proposta per Rossini i que triomfaria arreu d’Europa. Sent, doncs, Bellini, el primer compositor en proposar un nou estil, i malgrat distanciar-se de Rossini, triomfar. Malauradament, la mort de Bellini amb només 34 anys ens impedeix valorar com hauria pogut evolucionar aquest imprescindible del món de l’òpera.

Si voleu descobrir La straniera de Bellini, no us perdeu els Moments d’òpera d’aquesta setmana:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *