Josep Carreras és Poliuto

Josep Carreras és Poliuto

Poliuto és una tragèdia lírica dividida en tres actes, amb música de Gaetano Donizetti i llibret en italìa de Salvatore Cammarano, tot i que basat en el drama homònim de Pierre Corneille (1643). La composició és de l’any 1838, però s’estrenaria deu anys després al Teatre San Carlo de Nàpols. No seria fins l’any 1856 que s’estrenaria a Catalunya, concretament al Teatre Principal de Barcelona, i els dies 10 i 13 de gener podrem veure al Gran Teatre del Liceu, en versió concert, aquest títol amb l’atractiu de les veus de Sondra Radvanovsky i Gregory Kunde.

Quan Donizetti va escriure aquesta òpera, les seves relacions amb les autoritats musicals napolitanes eren molt tenses. Les interferències de la monarquia borbònica autoritzant, o no, llibrets d’òpera se sumaven als temes tabú que la censura interposava entre el públic i les òperes. I això obligava a modificar els arguments, continguts, situacions dramàtiques, etc. De fet, Donizetti ja s’esperava alguna ingerència ja que l’òpera parla de la vida d’una mena de sant de l’església cristiana, Poliuto. I, per contra del que ens pugui semblar, les històries de temàtica religiosa no es consideraven convenients per a ser representades al damunt dels escenaris.

Segons sembla, va ser el mateix rei Ferran II qui va prohibir aquesta òpera, fet que provocaria la fugida de Donizetti cap a París, on sabia que l’acceptarien sense problemes. Però a París, si bé no li van posar cap problema amb l’argument, sí que hi van trobar inconvenients pel que fa a la forma. I és que necessàriament una òpera a París havia de tenir, almenys, quatre actes (o cinc) i un ballet, a més d’una marxa solemne i un final espectacular. Així doncs, Donizetti va haver de modificar la seva òpera napolitana per a convertir-la en la francesa Les Martyrs, que posteriorment traduiria a l’italià com I Martiri. Deu anys més tard estrenaria la versió original, la que avui ens ocupa, a Nàpols, però durant molt de temps les dues versions van conviure; tot i que amb el temps s’ha imposat la versió original, Poliuto.

La voleu descobrir? Ho podeu fer als Moments d’òpera de la setmana.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *