Jordi Savall dirigeix “Una cosa rara” al programa de la setmana
Una cosa rara és una òpera dividida en dos actes, amb música del valencià Vicent Martín i Soler, i llibret en italià de Lorenzo Da Ponte, tot i que basat en “La luna de la Sierra” de Luis Vélez de Guevara. L’estrena va ser al Burgtheater de Viena el 17 de novembre de 1786.
Quan es va estrenar a Viena, el mes de novembre de 1786, va tenir un èxit clamorós, fins a tal punt que el mateix Wolfgang Amadeus Mozart va recollir algunes melodies i les va incorporar a l’escena del sopar de Don Giovanni, que estrenaria l’any següent a Praga. Aquest fet li ha donat molt de prestigi al títol que ens ocupa. L’obra pertany a l’etapa vienesa de Martín i Soler, on conegué al seu amic i llibretista, Lorenzo Da Ponte (qui conjuntament a Mozart va elaborar els llibrets de Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte). Amb Da Ponte, Martín i Soler també va obtenir els més grans èxits de la seva carrera, exactament igual que Mozart en el terreny operístic.
Juntament amb Il burbero di buon cuore (1786) i L’arbore di Diana (1787), aconseguiria un èxit rotund. El públic assitia massivament a totes les funcions, feia allargar les temporades, i fint i tot comprava les seves partitures que eren cantades al carrer. Com a mostra, Una cosa rara es va estrenar el mateix any que Le nozze di Figaro de Mozart. Mentre l’obra de Mozart va tenir 2 representacions a Viena, la de Martín i Soler en va tenir fins a 78. Va generar tal reacció, que les classes acomodades de l’època van començar a vestir-se “alla Cosa Rara”, imitant als personatges de l’òpera.
Voleu descobrir aquest títol? Escolteu els Moments d’òpera d’aquesta setmana.
