Birgit Nilsson

Birgit Nilsson

Del 28 de novembre al 15 de desembre el Gran Teatre del Liceu acull una de les més grans obres de Richard Wagner, Tristan und Isolde, és per això que aquesta setmana ens fixem en una òpera estrenada a Munic el 10 de juny de 1865, amb música i llibret en alemany de Richard Wagner.

Es tracta d’un dels títols romàntics per excel·lència, i cim de la creativitat wagneriana. De fet, Tristan und Isolde s’ha considerat l’obra de Wagner més significativa.

A banda de la implicació del propi compositor a la trama, ja que en el fons l’argument ens parla del gran amor que va sentir Wagner per la dona del seu protector, Mathilde von Wesendonck.

També és en aquesta òpera on Wagner obre la porta a la reflexió sobre la necessitat o possibilitat de trencar el sistema tonal occidental, per a obrir-lo a d’altres combinacions sonores no previstes pel sistema, fins aleshores considerat immutable per les institucions acadèmiques, músics, crítics i el públic en general. Fet que compositors posteriors investigarien fins a límits inimaginables aleshores.

La base literària del llibret es basa en un relat de Gottfried von Strassburg (amb una data que oscil·la entre els segles XII i XIII), tot i que procedent de narracions anteriors.

És aquest un títol que posa al límit les exigències de les veus que les han de cantar, per això només les més llegendàries sopranos s’han fet seu aquest rol. En el resum dels Moments d’òpera sentirem a tot un referent, Birgit Nilsson, sota l’atenta direcció de Sir Georg Solti.

Share →

2 Responses to Tristan und Isolde (R. Wagner)