Renata Tebaldi

Renata Tebaldi

Per gaudir d’Adriana Lecouvreur haurem d’imaginar-nos una representació operística en la que els personatges es dediquen al teatre, així tenim teatre a dins del teatre. La realitat, per tant, en escena.

Quan el verisme quasi encara no havia començat a caminar, Cilea va descobrir que una profunda aproximació el més realista possible, al món del segle XVIII, seria molt eficaç per a trobar en aquest món els crus contrastos amb la vida “real”; això li va permetre no només escriure una molt bona mostra de verisme, sinó també a intentar combinar, amb molt bona fortuna, alguns dels ideals del belcantisme del passat amb les necessitats expressives del teatre verista dels primers anys del segle XX.

Als seus inicis, aquesta òpera no va tenir una acollida suficient com per a crear escola, però cap a l’any 1940 va començar a ressorgir de la mà, sobretot, de les grans intèrprets com Mafalda Favero, Mercè Capsir i, sobretot, Renata Tebaldi, qui va imposar aquesta òpera al Metropolitan de Nova York, contra el desig explícit de l’empresari que dirigia el teatre.

Aquesta setmana seguim coneixent el verisme, i ho fem amb Adriana Lecouvreur.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *