Julia Lezhneva

Julia Lezhneva

Aprofitant la calma de l’estiu, des d’aquesta setmana us proposem un recorregut per alguns dels estils principals que han definit la història de l’òpera. Avui, per començar, ens situem en el barroc. Avui: Ottone in villa, una òpera dividida en tres actes amb música d’Antonio Vivaldi i llibret en italià de Domenico Lalli, tot i que basat en la Messalina de Francesco Maria Piccioli. Van estrenar-la al Teatro delle Garzerie de Vicenza el 17 de maig de 1713.

Antonio Vivaldi va ser un compositor i violinista venecià. Fill d’un modest violinista, va estudiar carrera eclesiàstica per a poder accedir als estudis musicals. Quan va ser ordenat sacerdot (l’any 1703), va obtenir el permís per a no haver d’exercir com a tal i dedicar-se a la didàctida de la música a l’orfanat anomenat “Ospedale della Pietà”, de Venècia, on tenia a més de cent alumnes que tocaven quasi tots els instruments musicals de l’època. A aquest conjunt va dedicar un gran nombre de peces musicals, especialment concerts.

Als trenta-cinc anys d’edat, i estimulat per les òperes de model napolità que arribaven a Venècia, va dedicar-se a conèixer el gènere teatral. La seva primera òpera va ser Ottone in villa, de l’any 1713; es tracta encara d’una obra de poca envergadura, i va ser estrenada a un petit teatre de Vicenza, potser per evitar la fama negativa d’un possible fracàs. Però l’òpera va ser un gran èxit i Vivaldi va iniciar una carrera en la que se li atribueixen com a mínim quaranta-cinc òperes, tot i que hi ha fonts que asseguren que són més.

Pel que fa a la forma, aquesta és la típica de l’òpera barroca italiana, encapçalada per una simfonia en tres moviments (allegro-larghetto-allegro) a la que segueix una alternança de recitatius que fan avançar l’acció i àries en les que normalment es reflexiona sobre el que acaba de succeir.

Descobreix aquest títol amb veus tan rellevants com la de Julia Lezhneva:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *