Riccardo Muti dirigeix una de les versions de l'òpera

Riccardo Muti dirigeix una de les versions de l’òpera

Estrenada el 25 de juny de 1789 al Teatro del Reale Sito di Belvedere, a Caserta (Itàlia), l’òpera Nina, ossia la pazza per amore és una obra definida per l’autor com “commedia in prosa ed in verso per musica”, dividida en dos actes, amb música de Giovanni Paisiello i llibret en italià de Giambattista Lorenzi, tot i que basat en la traducció italiana de Giuseppe Carpani del llibret de Benoît-Joseph Marsollier, de títol homònim.

Es tracta d’una comèdia sentimental, amb números musicals i diàlegs parlats. Amb una perfecta equidistància entre el caràcter de l’opera buffa i del drama musical, així doncs pot considerar-se precursora de l’òpera semiseriosa, en la qual adquireix una importància cabdal la descripció dels sentiments. El drama en sí, la suposada mort de Lindoro a mans del seu rival, és deixat de banda i només apareix a l’inici de l’òpera com una narració de Susanna.

Així la resta de l’òpera tractarà de les seves conseqüències domèstiques, íntimes, i en particular les situacions més patètiques a què es veu abocada la pobra Nina, a la qual la mort del seu estimat l’ha portada a la bogeria. Pot dir-se, doncs, que aquesta òpera inaugura el recurs que compositors posteriors experimentarien fins a límits impensables en aquell moment, en allò que a dia d’avui coneixem com a “àries de la bogeria”, que especialment Donizetti i Bellini farien referència de la seva creativitat.

Un títol que us proposem descobrir en l’edició d’aquesta setmana dels Moments d’òpera:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *