Leonard Bernsteinva gravar “Fidelio” amb la filharmònica de Viena
La d’aquesta setmana és una òpera dividida en dos actes, amb música de Ludwig van Beethoven, i llibret en alemany de Joseph von Sonnleithner, a partir del drama francès Léonore ou l’amour conjugal de Jean-Nicolas Bouilly (1798). La primera versió es va estrenar amb poc èxit a Viena, era el 20 de novembre de 1805. L’estrena catalana va ser al Gran Teatre del Liceu, l’11 de gener de 1921.
La primera versió de l’òpera Fidelio de Beetohoven està dividida en tres actes, i va tenir com a llibretista Joseph von Sonnleithner i i es va estrenar el 1805 en una Viena ocupada per les tropes franceses, sense gaire èxit.
La segona versió del 1806 només va comptar amb dues representacions. La versió definitiva, en dos actes, en què Beethoven va incorporar al llibretista Georg Friedrich Treitschke, i va revisar a fons la partitura, es va estrenar a Viena el 1814, i pocs mesos després va viatjar a Praga, Leipzig, Dresden i Berlín.
Aquesta llarga i complicada elaboració explica també l’existència de tres obertures prèvies a la definitiva, que –amb el nom de Leonore– han tingut una gran difusió com a pàgines simfòniques independents. Habitualment, l’anomenada Leonore núm. 3 s’insereix entre les dues escenes del segon acte.
Aquesta setmana us proposem descobrir aquesta joia del catàleg de Beethoven en poc més de 50 minuts de Moments d’òpera:
