Giuseppe Verdi

Giuseppe Verdi

Del 21 de març al 6 d’abril, el Gran Teatre del Liceu ha programat l’òpera Rigoletto de G. Verdi, títol estrenat a Venècia l’any 1851, i el 2n títol més representat en la història del Liceu barceloní; òpera imprescindible del catàleg verdià.

A les primeries de 1851, el teatre de La Fenice de Venècia va convidar a Verdi a compondre una nova òpera. Verdi va triar el drama francés Le roi s’amuse de l’escriptor Victor Hugo, així naixia la primera de les tres peces que componen la trilogia popular: Rigoletto.

La primera obra basada en Le roi s’amuse d’Hugo havia estat censurada a París, acusant-la de manifestar el llibertinatge d’un rei. Per això mateix, Verdi va acceptar des d’un principi modificar els noms i els llocs sempre que pogués conservar el nucli del drama.

Però tres mesos abans de l’estrena la censura va vetar el llibret. L’assumpte es va resoldre gràcies a la diplomàcia dels administradors del teatre. Es van traslladar a Busseto i allà es van posar d’acord amb Verdi i el llibretista perquè es canviessin alguns punts:

– Traslladar l’acció de La Cort de França a una cort menor.

– Canviar els noms dels protagonistes inventats per Victor Hugo, per evitar les referències a la monarquia.

– Canviar l’escena en què el llibertí posseeix una clau per a accedir a la cambra de la protagonista per una altra de diferent que respectés la necessària decència.

– La visita del rei, a l’òpera un Duc, a la Taverna serà casual i no dictada per baixos propòsits (és a dir, contractar els serveis de la prostituta Maddalena).

Verdi va acceptar aquestes condicions i el contracte es va firmar. Les firmes van ser tres: Verdi, Francesco Maria Piave (el llibretista) i Guglielmo Brenna, secretari de La Fenice.

Verdi es va proposar en aquesta obra conciliar l’estructura tradicional del melodrama amb la complexitat del protagonista, Rigoletto, i això no ho va poder canviar la censura amb les seves condicions. El bufó Rigoletto és un personatge típicament verdià, que es mou entre l’afecte per la seva filla i l’odi pel Duc i els cortesans. És exactament el que Verdi volia realitzar.

Precisament, aquest personatge és revolucionari en la construcció de la psicologia del paper: dolç i amorós amb la seva filla Gilda, però malvat amb la resta de personatges. Ja no és un personatge pla, sinó que té una psicologia complexa. I la música de Verdi recolza a la perfecció aquesta nova concepció dels personatges.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *