Joan Sutherland com a 'Semiramide'

Joan Sutherland com a ‘Semiramide’

Semiramide és una òpera dividida en dos actes, amb música de Gioacchino Rossini, i libret italià de Gaetano Rossi, tot i que basat en la tragèdia de títol homònim de Voltaire (1748). Van estrenar-la al teatre de La Fenice de Venècia, el 3 de febrer de 1826.

No deixa de ser curiós que el llibretista de Rossini, Gaetano Rossi, anés a buscar a Voltaire com a font de la seva modesta creació, tenint en compte el precedent molt més obvi de la Semiramide de Metastasio. La qual cosa demostra que si bé Rossini i els seus col·laboradors havien abraçat definitivament el conservadorisme musical, no ho van fer pas en l’aspecte teatral.

La història de Voltaire ens parla de l’evolució posterior del personatge de Semiramis, reina de Babilònia, que ha matat al seu espòs, el rei Nino, amb l’ajuda del malvat Assur; però no ens diu per quins motius va veure’s obligada a casar-se amb Nino, cosa que explicaria, o justificaria, el fet que ella l’elimini posteriorment. Tampoc s’explica el complicat procés pel que ella regna disfressada d’home durant varis anys, ni els dubtosos orígens d’on prové.

A més, en aquesta obra va influir la moda dels finals feliços, de manera que en alguns casos es va eliminar la mort (accidental) de la reina, que queda implícitament perdonada dels seus crims, que en aquesta versió edulcorada de Voltaire queden reduïts a un de sol.

En aquesta òpera, Rossini, va fer brollar el seu gust per les antigues virtuts del belcanto. És una obra d’elaboradíssima ornamentació vocal i moltes coloratures, amb el suport d’una inspiradíssima orquestració; i que podeu descobrir en els Moments d’òpera d’aquesta setmana:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *