Werther és una òpera dividida en quatre actes, amb música de Jules Massenet i llibret en francès d’Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann, tot i que basat en la novel·la Els sofriments del jove Werther de Johann Wolfgang Goethe.
L’estrena va ser a la Hofoper de Viena el 16 de febrer de 1892, mentre que l’estrena catalana va ser al Gran Teatre del Liceu, el 29 d’abril de 1899. Teatre que l’acull de nou, del 15 de gener al 4 de febrer amb una producció signada per Willy Decker.
La novel·la de Goethe Els sofriments del jove Werther va instal·lar a Europa un nou moviment que s’estava gestant a Alemanya, el romanticisme. La inspiració romàntica de l’obra es va acabar traduïnt amb un agument dels sucidis al país germànic, fet que es repetiria amb l’expansió del títol.
Però més enllà d’aquest fet tràgic, Massenet es va preocupar de dotar la partitura de moments emblemàtics que encara avui causen un gran efecte sobre el públic. No obstant això, hi ha detalls realistes, com la insistent melodia d’una cançó nadalenca que el pare de la protagonista ensenya als seus néts en ple estiu i que es transformarà en el tema final de l’obra, quan arriba el Nadal. En aquest sentit, vocalment els personatges canten amb una tendència a lluir la zona aguda, fet que anuncia l’estil verista que arribarà a finals de segle.
Si vols descobrir la propera òpera que arribarà al Liceu, només has d’escoltar els 55 minuts d’aquests Moments d’òpera: