Birgit Nilsson com 'Elektra' (Viena, 1965)

Birgit Nilsson com ‘Elektra’ (Viena, 1965)

Elektra és una òpera en un sol acte, amb música de Richard Strauss i llibret en alemany d’Hugo von Hofmannsthal, tot i que basat en el drama grec de Sòfocles del segle V aC. L’estrena va ser al teatre de la cort de Dresde (Alemanya) el 25 de gener de 1909. L’estrena catalana va ser al Gran Teatre del Liceu, el 15 de febrer de 1949.

Elektra va ser la quarta òpera de Richard Strauss (1864-1949) i la primera que va escriure amb llibret d’Hugo von Hofmannsthal, que va fer una adaptació operística d’un treball anterior. Basat, entre d’altres, en els textos de Sòfocles.

El rerefons del text s’inspira en el mite de la filla d’Agamèmnon i Clitemnestra: després que el guerrer hagi estat assassinat per la seva esposa un cop retornat de Troia –en venjança pel sacrifici d’Ifigènia-, Electra viu per la venjança, una fita que aconsegueix gràcies a la força d’Orestes, el seu germà, donat per mort però que reapareix per dur a terme l’assassinat.

La d’Elektra és una música de gran efectisme que deixa a l’espectador clavat a la butaca per la seva contundència, un títol que arriba de nou al Liceu, concretament del 7 al 23 de desembre, i ho fa amb un repartiment de somni, l’encapçalat per l’Elektra d’Evelyn Herlitzius, la Clitemnestra de Waltraud Meier, i la Crisòtemis d’Adrianne Pieczonka; i tot en la visió del dramaturg francès Patrice Chéreau, que signa amb aquest títol el seu testament teatral.

Però als Moments d’òpera d’aquesta setmana no podrem comptar amb aquestes veus, però sí amb una gravació històrica: la dirigida per Sir Georg Solti l’any 1966 amb Birgit Nilsson, Regina Resnik i Marie Collier.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *