Victoria de los Ángeles com a 'Elisabeth'

Victoria de los Ángeles com a ‘Elisabeth’

Tannhäuser és una òpera dividida en tres actes, amb música de Richard Wagner, i llibret en alemany del mateix compositor; tot i que inspirat en diverses llegendes germàniques. Van estrenar-la a l’òpera de la cort de Dresden, el 19 d’octubre de 1845. Tot i que hi ha una nova versió, la més coneguda, que va estrenar-se a París, el 13 de març de 1861.

Aquesta és la tercera, i última, òpera que Wagner presentaria a Dresden. El compositor encara no havia renunciat del tot a crear una grand’opéra adaptable a l’òpera de París, i per aquesta raó la peça té una grandesa escènica considerable.

Anys més tard, efectivament, Wagner intentaria la conquesta de l’òpera de París amb aquest títol. Després de revisar la partitura i representar-la de nou a Dresden, va anar-se’n cap a París per a visitar a totes les persones amb influència al món operístic, per tal de crear-se un ambient propici per aconseguir un contracte (entre d’altres va visitar a G. Rossini, malgrat ser a les antípodes del seu estil musical). Va fer tractes amb l’òpera, i ja que Tannhäuser no tenia cinc actes, van demanar-li que, almenys, inclogués un ballet. Wagner no va voler trencar amb el ritme escènic de l’òpera i, per això, va incloure el ballet a l’inici de l’obra, usant-lo com a escena inicial de Venus i Tannhäuser. Però el públic de París, acostumat a arribar tard a la representació, va perdre’s el ballet inicial i a l’inici del segon acte van escridassar el compositor tot reclamant-lo. El resultat va ser una representació desastrosa, amb protestes i crits, dels que van participar, també, els pocs simpatitzants de l’òpera alemanya, cosa que va propiciar la retirada de l’òpera després de la tercera representació.

L’escàndol va provocar que l’òpera de Viena, que havia acceptat, no sense dubtes, posar en escena Tristan und Isolde, retirés aquesta òpera condemnant a Wagner a un nou període d’escassa acceptació de la seva obra.

A dia d’avui, el fracàs inicial és tan sols una anècdota, ja que es tracta d’una òpera molt valorada del catàleg de R. Wagner que us proposem descobrir als Moments d’òpera d’aquesta setmana:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *