Birgit Nilsson com a 'Lady Macbeth'

Birgit Nilsson com a ‘Lady Macbeth’

Del 7 al 23 d’octubre el Gran Teatre del Liceu acull la que és, oficialment, la primera òpera de la temporada 2016 – 2017, el drama Macbeth, una òpera dividida en quatre actes, amb música de Giuseppe Verdi, i llibret en italià de Francesco Maria Piave completat per Andrea Maffei, a més de contenir importants aportacions del compositor. Com és ben conegut, el text està basat en la tragèdia homònima de William Shakespeare (1605).

L’òpera van estrenar-la a Florència, al teatre della Pergola, el 14 de març de 1847. El mateix Verdi la va reformar per la seva estrena de París, el 19 d’abril de 1865. És aquesta la versió que més habitualment es representa.
El tema, molt estimat per Verdi, que admirava l’obra de Shakespeare, es presenta molt ben articulat des del punt de vista de les veus. L’esquematització psicològica dels personatges en grups de “bons” – Malcolm, Macduff i Banco – i “dolents” – Lady Macbeth i Macbeth – es reflecteix en la manera de cantar. Els primers canten plegats, amb els cors, i amb declamacions patètiques, que responen a l’ideal del just en l’òpera vuit-centista. Els segons, sobretot Lady Macbeth, canten “sottovoce” i amb tonalitats fosques, expressament indicades per Verdi en la mateixa partitura.

De fet, en aquesta òpera Verdi va donar un gir important a la seva posició com a compositor encara immers en el belcantisme, al recomanar a l’empresari del teatre de l’òpera que no contractés, pel paper de Lady Macbeth, a una cantant bonica i de veu bella, sinó lletja i amb la veu ingrata, desagradable i agressiva; d’aquesta manera posava punt i final al conegut com a belcanto, donant pas a un cant més expressiu, del qual en beuran els compositors posteriors.

En tot cas, aquesta és una òpera apassionant que us proposem conèixer en poc més de 50 minuts de ràdio a través dels Moments d’òpera:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *