dido_lago

Joyce Didonato a “La donna del lago”

La donna del lago és una òpera dividida en dos actes, amb música de Gioacchino Rossini i llibret en italià de Leone Andrea Tottola; tot i que basat en el poema de Sir Walter Scott The lady of the Lake (1810). Van estrenar-la al teatre San Carlo de Nàpols, el 24 de setembre de 1819. A Catalunya va estrenar-se al teatre de la Santa Creu de Barcelona, el 17 de maig de 1823.

Encara que extreta del poema de Sir Walter Scott, The lady of the lake (La dama del llac, 1810), i convertida en òpera exòtica gràcies a la situació dels personatges al voltant d’un solitari llac de les muntanyes d’Escòcia (una disposició escènica que, segur, encantava als romàntics de l’època), el cert és que el contingut literari d’aquesta òpera és molt pobre, i es redueix a un esquema similar al que trobem a, la també rossiniana, Tancredi, i tornem a trobar-nos amb un esquema similar a Maometto II i les seves versions posteriors, és a dir: la protagonista femenina, obligada pel seu pare a casar-se amb un guerrer rellevant, en contra dels seus sentiments.

L’obra de Rossini estableix un ajustat llaç d’unió entre el Barroc i el Romanticisme. Va obrir el camí que després transitaria Bellini i Donizetti, abans que aquests encomanessin el testimoni de l’òpera italiana a Verdi. A més, en la seva etapa francesa, Rossini va modernitzar la tragèdia lírica francesa i va establir les bases de la grand-opéra.

El 1819 presenta a Nàpols La donna del lago, tema extret de la ploma de Walter Scott, l’escriptor romàntic per excel·lència, anunciant així la nova estètica que s’apoderarà de la música occidental: el romanticisme.

Vols conèixer l’argument de La donna del lago? Escolta els Moments d’òpera:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *