Montserrat Caballé com a "Lucrezia Borgia"

Montserrat Caballé com a “Lucrezia Borgia”

Lucrezia Borgia és una òpera dividida en un pròleg i dos actes, amb música de Gaetano Donizetti i llibret en italià de Felice Romani, tot i que basat en una tragèdia homònima de Víctor Hugo.

Van estrenar-la al teatre Alla Scala de Milà el 28 de desembre de 1833. L’estrena catalana va ser al Teatre de la Sta Creu, el 1840; mentre que al Gran Teatre del Liceu va veure’s per primer cop el 17 d’octubre de 1848.

L’octubre de 1833 Donizetti va presentar amb èxit a Milà la seva -avui oblidada- òpera Il furioso all’isola di San Domingo. Després d’aquesta estrena el compositor va signar contracte amb aquest teatre milanès per produir immediatament dues noves òperes.

Cal destacar que aleshores Donizetti tenia 36 anys d’edat i la seva producció operística arribava a la no menyspreable quantitat de 37 títols. Entre elles ja figuraven les conegudes Anna Bolena de 1830 i L’elissir d’amore de 1832.

La primera de les properes noves òperes per a La Scala seria Lucrezia Borgia, per això Donizetti comptaria amb un llibret que estava ja realitzant Felice Romani, un dels més destacats professionals del seu temps en aquest ofici. La font d’aquest llibret era la peça teatral homònima de Victor Hugo, que s’havia estrenat a París al començament d’aquest mateix any 1833.

Lucrezia Borgia va ser un personatge històric, que va viure entre 1480 i 1519, i que va pertànyer a una de les més influents famílies de la Itàlia del renaixement, en la qual hi va haver dos Papes de l’església catòlica i un Sant. Lucrezia va ser famosa per la seva fràgil bellesa, però també pel seu fort caràcter i fosques conductes envoltades de maldat. El seu pare va ser Rodrigo de Borgia, que curiosament va ser cardenal, i fins i tot va arribar a ser Papa, amb el nom d’Alexandre IV. Lucrezia va tenir tres matrimonis -amb Juan Sforza, amb Alfons d’Aragó i Alfonso D’Este– sent aquest últim el que apareix en la peça teatral de Victor Hugo i també a l’òpera que avui ens ocupa.

El llibret de Felice Romani va estar llest a finals de novembre i Donizetti va finalitzar la partitura a temps perquè, amb els deguts assajos, l’òpera s’estrenés a La Scala en la data prevista del 26 de desembre de 1833. Tot i que Lucrezia Borgia es va representar en més d’una trentena d’ocasions després d’aquesta estrena, l’èxit de públic i crítica va ser molt discret, i després retirada.

Set anys més tard, quan l’òpera va viatjar a França, el 1840, van venir seriosos problemes per a la seva representació. Victor Hugo, autor del drama que va inspirar l’òpera, va reclamar drets de propietat intel·lectual sobre l’obra, va recórrer als tribunals, va interposar una demanda i la va guanyar. Per aquest motiu i gràcies a les escletxes legals, “Lucrezia Borgia” va haver de representar-se a partir d’aquell moment amb canvis en el seu argument i en els seus personatges.

Problemes amb els drets d’autor a banda, a Itàlia van aparèixer nous problemes, que ja des de l’estrena de 1833 s’intuïen: l’òpera feia referència a personatges històrics i deixava malament a una influent família de la qual havien sortit un sant i dos Papes. Això òbviament no era vist amb bons ulls per la censura.

Així doncs, per deixar complagudes a les autoritats italianes que la censuraven, l’òpera es va representar com “Eustorgia da Romano” a Florència, com “Alfonso, duc de Ferrara” a Trieste, com “Giovanna I de Nàpols” a Ferrara i com “Elisa da Fosco” a Roma. Finalment Donizetti va vèncer a Victor Hugo i als censuradors i l’òpera va passar a tenir com a definitiu el seu nom original: Lucrezia Borgia.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *