"L'Orfeo" al Liceu, prod. de Gilbert Defló

“L’Orfeo” al Liceu, prod. de Gilbert Defló

L’Orfeo és una òpera dividida en un pròleg i cinc actes, amb música de Claudio Monteverdi i llibret en italià d’Alessandro Strigio; basat en un text d’Angelo Poliziano i un episodi de les Metamorfosis d’Ovidi.

Aquest títol –considerat el primer de la història de l’òpera– es va estrenar a Màntua el 24 de febrer de 1607. A Catalunya va representar-se per primer cop el 23 de juny de 1955, i va ser al Jardí dels Tarongers de la Casa Bartomeu de Barcelona.

Monteverdi, que tenia 40 anys, era un gran expert en la composició de madrigals, molt proper als artistes florentins de la Camerata florentina i encara no s’havia detingut en la composició d’obres per a aquest naixent gènere escènic.

Després d’haver assistit a Florència a la representació d’Eurídice de Jacopo Peri, Vincenzo Gonzaga, Duc de Màntua, va sol·licitar a Monteverdi que posés música al mateix tema, basat en la faula d’Orfeo, l’antic mite recollit i reconstruït per Angelo Poliziano, cent anys abans.

El llibret va ser elaborat per Alessandro Striggio, permetent al compositor traçar tota una gamma d’intensitats dramàtiques. Per la seva banda, Monteverdi va entreteixir en la rica varietat de l’acompanyament orquestral formes musicals antigues i noves, i va aconseguir una síntesi estilística, resum de tot el millor de la música profana vocal de la seva època.

Al contrari dels cameristes florentins, que per no cobrir les paraules, havien reduït al mínim l’acompanyament instrumental, Monteverdi se serveix d’una agrupació que per la quantitat d’instruments i la varietat dels seus timbres, planteja una revolucionària sonoritat, encara que la utilitzi en tota la seva magnitud només en pocs passatges.

En el plànol estrictament vocal, les nombroses intervencions d’Orfeo anuncien ja les «àries de bravura» de l’òpera barroca italiana, amb florits ornaments, així com els cors que plasmen els trets excel·lents del madrigal de l’època en parlaments breus i concisos.

Dit d’una altra manera, amb aquesta obra Monteverdi revoluciona la composició i entén que no han de ser tan sols les paraules les que expliquin la trama, sinó que la música ja no és un simple acompanyament, sinó un element més integrat en la dramatúrgia del títol. D’aquesta manera, es considera el 24 de febrer de 1607 com el naixement del gènere que protagonitza aquest programa: l’òpera.

 

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *