Plácido Domingo com a "Simon Boccanegra"

Plácido Domingo com a “Simon Boccanegra”

Simon Boccanegra és una òpera dividida en un pròleg i tres actes, amb música de Giuseppe Verdi, i una primera versió del llibret obra de Francesco Maria Piave.

El text està basat en el drama Simon Boccanegra d’Antonio García Gutiérrez. Es va estrenar a Venècia, el 12 de març de 1857, per bé que posteriorment es revisaria amb canvis importants i es reestrenaria a Milà, al teatre alla Scala, el 24 de març de 1881. L’estrena catalana va ser el 31 de desembre de 1862 al Gran Teatre del Liceu, teatre que l’acollirà de nou del 12 al 29 d’abril, i ho farà amb tres veus d’excepció en el rol protagonista, els barítons: Leo Nucci, Plácido Domingo i Giovanni Meoni.

El tema de la nova òpera va ser extret, com en el cas de Il trovatore, d’un drama de García Gutiérrez, mai no publicat en italià, en el qual es narra la història de Simon Boccanegra, el corsari genovès que en el segle XIV va aconseguir ascendir al tron gràcies al suport d’un amic, i que al final d’una vida farcida de tràgics esdeveniments –com la mort de la dona secretament estimada, pertanyent a una noble família, i la desaparició d’una filla- va morir enverinat per aquest mateix amic.

Aquest fosc drama situat sobre el fons d’una guerra civil va cridar immediatament l’atenció a Verdi, qui com en altres ocasions, va confeccionar ell mateix un llibret en prosa, encarregant-li la versificació a Piave. No obstant això, sense saber-ho Piave, Verdi va encarregar la versificació d’alguns passatges a Giuseppe Montanelli, un poeta i patriota toscà exiliat a París en haver participat en el govern revolucionari del 1849.

Malgrat les modificacions del llibret aquest va ser objecte de fortes crítiques, sobretot a causa de la complicada trama que ens presenta, de difícil comprensió. I, en efecte, l’estrena del títol va decebre les expectatives de Verdi, i la reacció del públic va ser més aviat freda. Cosa que va provocar que el títol quedés en un segon pla.

Però després de molts anys d’insistència, i gràcies a la diplomàcia de l’editor Giulio Ricordi, el 24 de març de 1881 a la Scala de Milà, es va presentar de nou l’òpera, però revisada per Verdi.

La revisió de l’òpera va obtenir un bon èxit. I, de fet, és la segona versió la que més s’ha presentat als teatres d’arreu del món.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *