Luciano Pavarotti com a "Nemorino"

Luciano Pavarotti com a “Nemorino”

L’elisir d’amore és una òpera, o melodramma giocoso, dividit en dos actes, amb música de Gaetano Donizetti, i llibret en italià de Felice Romani, tot i que basat en el que va escriure per a Daniel Auber el llibretista i escriptor Eugène Scribe.

L’estrena va ser al Teatre della Canobbiana, a Milà, el 12 de maig de 1832. A Catalunya va estrenar-se l’any 1833 –concretament el dia 25 de maig- al Teatre Principal de Barcelona.

Originàriament, aquesta bucòlica història, escrita per Eugène Scribe, estava ubicada al aleshores exòtic País Basc; amb tot, la revisió que va fer-ne Felice Romani, si bé no va canviar-ne l’ubicació, no va donar indicacions precises d’on es desenvolupava, així si no coneixem l’obra original, no trobarem cap indicació que ens indiqui l’espai de l’acció. Tot i així, l’ambient segueix sent rural i patriarcal.

La simplesa del panorama escènic i l’economia en el repartiment, no massa exigent, a més del to simpàtic i suaument romàntic de l’argument, van ajudar a consolidar aquesta òpera, que mai ha desaparegut del repertori. A principis del segle XX va ser adoptada per Enrico Caruso com a títol d’èxit segur i de poc esfoç, motiu pel qual aquesta obra va incrementar el seu prestigi.

Actualment és una obra interpretada per companyies amb pocs mitjans i s’interpreta arreu. Tot i això, tots aquests elements simplistes tenen una complicació insalvable: el coneixement del públic. És per això, que cantants consolidats eviten aquesta partitura, ja que el públic detecta molt àvidament qualsevol error en el cant. Ara bé, si els cantants interpreten la partitura tal i com el públic ho espera, aquest títol esdevé una festa lírica memorable.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *