El director Sir Georg Solti

El director Sir Georg Solti

Després de les tres edicions dels Moments d’òpera dedicades a conèixer el pròleg i les dues primeres jornades de la Tetralogia wagneriana de l’anell del nibelung, arribem a la fi del cicle amb El capvespre dels Déus.

Fins a la data ja coneixem L’or del Rin, La valquíria i Siegfried.

L’estrena de El capvespre dels Déus va ser just l’endemà de l’òpera Siegfried, concretament el 17 d’agost de 1876, coincidint amb la primera representació completa del cicle de l’anell al teatre de Bayreuth. L’estrena catalana va ser al Gran Teatre del Liceu, el 16 de novembre de 1901. Un any i un dia després de l’estrena de Siegfried al teatre de les rambles.

El capvespre dels Déus (o Götterdämmerung) és la última part de la Tetralogia, i completa la història iniciada amb L’or del Rin, on s’hi narra la destrucció dels antics Déus germànics, de tal manera que es donarà pas a una nova era a la història del món. Aquesta última part és la més extensa de tot el conjunt, i la seva escenificació inclou (per primer cop al cicle) la participació del cor (si no tenim en compte el simple crit que ha d’emetre a L’or del Rin).

És la última part cronològicament parlant, però també la última part que Richard Wagner va compondre, fet que li va supondre un important esforç, ja que li va ocupar molt de temps entre 1869 i 1874. En la composició Wagner usa elements habituals a la seva escriptura musical, i se centra en el caràcter orquestral de l’obra, i en el trio que formen Brünnhilde, Hagen i Gunther al final del segon acte.

Si ja coneixeu els tres títols que precedeixen a l’òpera de la setmana, no us podeu perdre el resum argumental de El capvespre dels Déus:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *