Birgit Nilsson, com a Brünnhilde

Birgit Nilsson, com a Brünnhilde

Els dos últims capítols dels Moments d’òpera els hem dedicat a conèixer els dos primers títols de la Tetralogia wagneriana, així ja hem repassat L’or del Rin i La valquíria.

Aquesta setmana és el torn de la tercera de les quatre òperes del cicle titulat L’anell del nibelung, Siegfried, una òpera estrenada el 16 d’agost de 1876, coincidint amb la primera representació completa del cicle de l’anell al teatre de Bayreuth.

L’estrena catalana va ser al Gran Teatre del Liceu, el 15 de novembre de 1900. Teatre que torna a acollir les representacions d’aquesta obra de l’11 al 23 de març, seguint el fil de la producció de Robert Carsen.

Cal tenir present que per seguir el fil argumental de Sígfrid cal conèixer els dos anteriors: L’or del Rin i La valquíria.

Sígfrid és la tercera i penúltima part de la Tetralogia wagneriana, escrita per Richard Wagner en els anys immediatament anteriors a la inauguració del Festival de Bayreuth. Tot i que Wagner ja havia començat els esbossos de l’òpera als volts de 1857, en realitat no la va deixar més o menys acabada fins el 1869, i no va enllestir tota l’orquestració fins ben entrat l’any 1871.

Es va estrenar a Bayreuth, el 16 d’agost de 1876, i malgrat ser menys popular que La valquíria, es representa amb freqüència de manera independent a la resta de títols de la tetralogia, atès que n’és el nucli central, ja que ens exposa la joventut i els fets gloriosos del gran protagonista, Sígfrid.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *