L’Italiana in Algeri és una òpera buffa (còmica) dividida en dos actes, amb música de Gioacchino Rossini i llibret en italià d’Angelo Anelli. Va ser estrenada al teatre San Benedetto de Venècia el 22 de maig de 1813. A Catalunya va estrenar-se al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, el 29 d’agost de 1815. I del 18 de febrer al 06 de març teniu l’oportunitat de descobrir-la gràcies al programa Òpera Catalunya impulsat per l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.
En aquest títol s’hi poden trobar les principals característiques del belcanto, on el cant ornamentat és el gran protagonista, i l’argument o l’acompanyament orquestral passen a un segon pla.
El públic de l’època buscava als teatres d’òpera a uns cantants capacitats per emetre un cant ornamentat, i on l’orquestra acompanya el virtuosisme del cant, i en aquets gènere Rossini va ser-ne un mestre.
Després d’encertar-la amb l’òpera seriosa “Tancredi”, Rossini tornà a encartar-la, en aquest cas amb una òpera buffa (còmica); en la qual es repeteix, sense cap mena de dubte a propòsit, la història de El Rapte en el Serrall (Die Entführung aus dem Serail) de Mozart, però en aquest cas amb situacions cambiades: és una dona la que es decideix a salvar, intrèpidament, al seu xicot, presoner a Argel.
Per a què un argument d’aquestes característiques pogués passar l’aprovació de la censura de l’època, cal recordar que va ser escrita i estrenada a les primeries del s. XIX, el primer requisit era que Isabella no viatgés sola – hauria de portar un acompanyant masculí, per a que garantís la seva integritat -, encara que per a evitar lectures malicioses respecte a aquesta companyia, al libretto deixen ben clar que es tracta d’un vell força patètic.