Sutherland i Pavarotti a 'I Puritani'

Sutherland i Pavarotti a ‘I Puritani’

Estrenada a París el 24 de gener de 1835, I Puritani és una òpera amb música de Vincenzo Bellini i llibret en italià de Carlo Pepoli. Un títol que aquesta setmana celebra el seu 180è aniversari.

Ens situem en un un moment crític de la història d’Anglaterra, Cromwell havia aconseguit derrocar als Estuards i al seu últim rei Carles I, que havia estat enviat al patíbul, al davant del Parlament de Londres, el 30 de gener de 1649. També a Escòcia van triomfar els partidaris a Cromwell que practicaven una varietat estricta de protestantisme semblant a la dels calvinistes, caracteritzada per un rigor extrem en la pràctica religiosa i una intolerància llegendària.

En aquest ambient que els escriptors francesos Ancelot i Saintine van situar el seu drama “Têtes rondes et cavaliers”, d’on es narra un pressumpte episodi de la real i molt accidentada fugida de la reina vídua, Enriqueta de França, a qui els “cromwelians” buscaven amb molt d’interès, igual que al seu fill Carles II, se situa l’acció.

Va ser aquest drama el que, finalment, van escollir Vincenzo Bellini i comte Carlo Pepoli, com el més adient per a causar un bon impacte al Théâtre Italien de París, tenint en compte la moda del moment i la psicologia de l’espectador parisenc; G. Rossini, amb el seu enorme prestigi, va intervenir per a què el teatre Italien contractés a Bellini per a presentar la seva nova òpera.

Bellini, seguint els consells de Rossini, va dissenyar un teixit orquestral molt més ric i interessant que l’aplicat a les seves òperes anteriors, però sense renunciar a la seva arma predilecta: la melodia etèria i voladora, de ritme imprecís i plena d’inesperades inflexions.

Aquesta, per cert, és la darrera òpera de Bellini, que va morir tan sols vuit mesos després de la seva estrena, amb 34 anys d’edat.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *