Juan Diego Flórez

Juan Diego Flórez

Fins el 25 de setembre podem veure al Gran Teatre del Liceu Il barbiere di Siviglia de G. Rossini, obra mestra del gènere líric còmic.

Basada en la comèdia de Beaumarchais, de la qual ja Paisiello -amb el seu llibretista Petrosellini– havia compost una òpera d’èxit, Rossini va presentar aquesta durant les seves vacances de Nadal a Roma, quan després d’haver treballat al teatre San Carlo de Nàpols, es dedicava a buscar contractes d’última hora a la ciutat eterna.

El contracte li va facilitar l’empresari del teatre Di Torre Argentina de Roma, que era el Duc Cesarini Sforza, i per la celeritat amb la qual es necessitava la partitura es va escollir un tema que ja estés aprovat per la censura; per aquest motiu van recórrer al mateix argument que Paisello.

Rossini va escriure aquesta òpera en un temps rècord, ja que el contracte amb el teatre es va firmar menys de dos mesos abans de la seva estrena. Rossini afirmava haver-la completat en només tretze dies.

L’òpera és essencialment coneguda per la seva ària de Figaro (largo al factotum), per la cèlebre ària de Rosina (una voce poco fa) i pel tema de Don Basilio (la calunnia è un venticello). Encara que amaga altres joies que avui podrem gaudir, com la molt virtuosística “Cessa di più resistere”, que en veu del peruà Juan Diego Flórez esdevé una festa del “belcanto”.

L’obertura és memorable gràcies a la seva melodia burlesca. L’única obertura de Rossini que hi podria rivalitzar seria la de Guillaume Tell. Inicialment va ser escrita per a una altra obra i després, quan el compositor va realitzar Elisabetta, regina d’Inghilterra també la va reutilitzar, fet que en Rossini era bastant normal.

La d’aquesta setmana és una de les més efectives òperes còmiques italianes; signada per un geni que inspirat en Mozart va aconseguir crear un gènere que va eclipsar a tots els compositors de la seva època.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *