La d’aquesta setmana és una òpera seriosa dividida en tres actes, amb música de Wolfgang Amadeus Mozart, i llibret en italià de Vittorio Amadeo Cigna-Santi; tot i que basat en un episodi imaginari de la història de Roma. Es va estrenar el Gran Teatre Ducal de Milà, el 26 de desembre de 1770. A Catalunya va estrenar-se al Palau de la Música Catalana (durant les temporades de reconstrucció del nou Gran Teatre del Liceu), l’11 de març de 1996.
Aquesta va ser l’òpera que li van oferir a Mozart per a debutar (amb tan sols 14 anys d’edat) a Milà, pocs anys abans de que el seu incendi motivés la construcció de l’actual Teatre alla Scala (que data de l’any 1778).
El libreto ens ofereix una típica intriga del segle XVIII d’òpera seriosa, des del punt de vista actual totalment mancada d’interès dramàtic. El rerefons històric és un simple teló de fons i l’acció gira al voltant de les trobades amoroses dels personatges: tres són els que aspiren a la mà d’Aspasia, cap a la d’Ismene. Al final, Mitridate mor, apareix la bondat de Sifare i Farnace es consola casant-se amb Ismene.
Aquesta simplesa argumental era, en realitat, un pretext per gaudir de les complicades àries de gran elegància vocal, com les que Mozart va saber proporcionar al públic milanès l’any 1770.