Estrenada a Praga 31 de març de 1901, l’òpera Rusalka ens parla de les nímfes d’aigua, les ondines o, si ho preferiu, de La Sireneta, el popular conte d’Andersen popularitzat per la factoria Disney.

Tot i que les nímfes d’aigua tenen presència a la literatura de molts països (fins i tot al pirineu català existeix una llarga tradició literària i musical de les anomenades “dones d’aigua”), Jaroslav Kvapil no va extreure la llegenda del folclore txec, ja que aquesta figura de dona d’aigua no hi és present. Hem de trobar l’origen del llibert en el viatge que Kvapil va fer a l’illa danesa de Bornholm, l’any 1899, on va topar-se amb la llegenda més coneguda de les “dones d’aigua”: el conte de Hans Christian Andersen Der lille havfrue; és a dir La sireneta.

Aquesta és l’única òpera de Dvořák que ha tingut una difussió internacional; ja que els anys 1923 i 1924 una companyia de Praga, subvencionada per l’aleshores renascut estat de Txecoslovaquia, va fer una gira per Europa i van donar a conèixer les òperes La núvia venuda (Smetana) i Rusalka, la protagonista d’aquesta setmana.

Radvanovsky, Tosca al Liceu

Radvanovsky, Tosca al Liceu

Destacar que Rusalka conté un preciós cant a la lluna, que sentirem en veu de Sondra Radvanovsky, cantant americana, però amb arrels txeques, i que estima particularment aquest rol. Alhora, és la veu més aplaudida de la recent Tosca presentada al Gran Teatre del Liceu.

Aquesta setmana coneix l’òpera Rusalka als Moments d’òpera de La Xarxa:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *