Juan Diego Flórez

Juan Diego Flórez

La Sonnambula de Bellini és la propera òpera que podrem veure al Gran Teatre del Liceu, de fet del 27 de gener al 17 de febrer. Estrena a Milà l’any 1831 és un títol de gran complexitat en el cant, donada l’artificiositat de la seva coloratura, però és un plaer pels amants del belcanto. El llibret és obra de Felice Romani.

Aquesta és una òpera semi-seriosa, un gènere amb serrells tràgics, però amb un final feliç assegurat, que ha d’incloure algun personatge buffo. Donada la poca capacitat de Bellini per la comicitat, al màxim que arriba el personatge de Rodolfo és a ser una mica fantasiós.

Estava previst, inicialment, que es descobrís que Amina era filla del comte, cosa que hauria justificat el casori amb el ric Elvino, però al final va desestimar-se aquesta simple solució dramàtica. Queden restes d’aquesta idea inicial a les frases del comte quan admira a Amina en la seva arribada. La trama té una mínima coherència, de fet Amina aconsegueix convèncer a tots que és sonambula passant adormida, perillosament, per una passarel·la al final de l’òpera.

La Sonnambula va salvar-se de la desaparició per haver-se convertit en un vehicle ideal per a les soprano lleugeres de coloratura del tipus que va posar-se de moda cap a l’any 1890, i que van persistir fins a la II Guerra Mundial. El renaixement belcantista ha donat nova vida a aquesta òpera i avui dia es tracta de manera més responsable. De fet, ha estat vehicle de presentació del catàleg de les millors veus del món, donada la seva extrema dificultat en el cant.

I en aquesta edició dels Moments d’òpera, gaudirem d’algunes de les millors veus que han cantat aquest títol.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *