Elina Garança, una sensual Dalila

Elina Garança, una sensual Dalila

L’any 1868, Camile Saint-Saëns va iniciar la composició de l’obra com un oratori però el seu llibretista, Ferdinand Lemaire, el va convèncer del seu potencial teatral, i Franz Liszt es va oferir a produir-la a Weimar, on era director musical, en una Cort cosmopolita, progressista i melòmana com la del Gran Ducat.

El de Dalila és un dels grans papers per a mezzosoprano. Saint-Saëns el va crear pensant en Pauline Viardot. De fet, aquesta mítica cantant va organitzar una presentació privada del segon acte a la seva residència de París, amb el compositor al piano, amb la vana esperança d’interessar el director de l’Òpera Garnier, però el seu contingut bíblic no va despertar l’interès del francès.

L’opera de Saint-Saëns té un marcat format musical d’oratori, especialment en el primer dels seus tres actes, on es destaca la vibrant arenga de Samsó (tenor dramàtic) al seu poble per a sublevar-se contra l’opressió filistea.

És una òpera dividida en tres actes, amb música de Camile Saint-Saëns i amb un llibret en francès de Ferdinand Lamaire, basat en el “llibre dels jutges” de l’Antic Testament. L’estrena es va celebrar al teatre de la Cort de Weimar, el 2 de desembre de 1877. L’estrena a Catalunya seria vint anys més tard, el 9 de gener de 1897, al Gran Teatre del Liceu.

L’òpera narra la història del més famós jutge d’Israel, consagrat des del ventre de la seva mare per a ser el líder del poble eescollit, dotat d’una força espiritual i física sobrehumana, capaç de destruir a l’exèrcit filisteu només amb el poder del seu braç. La força tenia una condició, un “recordatori diví” que Samsó continuava sent un home, i per tant vulnerable al pecat i la debilitat: la seva força tenia el seu orígen en el seu llarg cabell, i si alguna cosa li succeia al seu cabell, la perdria.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *