La Caballé, una Borgia de referència

La Caballé, una Borgia de referència

Estrenada a Milà l’any 1833, Lucrezia Borgia és una de les millors òperes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Felice Romani. Ens presenta les intrigues d’una important dama que va viure a l’Itàlia del renaixement i que va formar part d’una de les famílies més poderoses de l’època.

L’octubre de 1833 Donizetti va presentar amb èxit a “La Scala” de Milà la seva -avui oblidada- òpera Il furioso all’isola di San Domingo. Després d’aquesta estrena el compositor va signar contracte amb aquest teatre milanès per produir immediatament dues noves òperes.

Cal destacar que aleshores Donizetti tenia 36 anys d’edat i la seva producció operística arribava a la no menyspreable quantitat de 37 títols. Entre elles ja figuraven les conegudes Anna Bolena de 1830 i L’elissir d’amore de 1832.

La primera de les properes noves òperes per a La Scala seria Lucrezia Borgia, per a això Donizetti comptaria amb un llibret que estava ja elaborant Felice Romani, un dels més destacats professionals del seu temps en aquest ofici. La font d’aquest llibret era la peça teatral homònima de Victor Hugo, que s’havia estrenat a París al començament d’aquest mateix any 1833.

Lucrezia Borgia va ser un personatge històric, que va viure entre 1480 i 1519, i que va pertànyer a una de les més influents famílies de la Itàlia del renaixement, en la qual hi va haver dos Papes de l’església catòlica i un Sant. Lucrezia va ser famosa per la seva fràgil bellesa, però també pel seu fort caràcter i fosques conductes envoltades de maldat.

El seu pare va ser Rodrigo de Borgia, qui curiosament va ser cardenal i fins i tot va arribar a ser Papa, amb el nom d’Alexandre IV. Lucrezia va tenir tres matrimonis -amb Juan Sforza, amb Alfons d’Aragó i Alfonso D’Este- sent aquest últim el que apareix en la peça teatral de Victor Hugo i també a l’òpera que aquesta setmana ens ocupa.

El llibret de Felice Romani va estar llest a finals de novembre i Donizetti va finalitzar la partitura a temps perquè, amb els deguts assajos, l’òpera s’estrenés a La Scala en la data prevista del 26 de desembre de 1833. Tot i que “Lucrezia Borgia” es va representar en més d’una trentena d’ocasions després d’aquesta estrena, l’èxit de públic i crítica va ser molt discret, i després retirada.

L’any 1840 l’òpera va viatjar a França i va topar amb molts problemes, els més importants els relatius als drets d’autor que va reclamar Víctor Hugo, cosa que va motivar canvis als noms dels personatges i el títol de l’obra. Posteriorment, a Itàlia, la censura també va trucar a la porta, i és que l’òpera ens parla d’una de les més influents famílies italianes, el Borgia, i a la censura no li agradava la imatge que desprenia la família Borgia a l’òpera.

Però el temps ha posat les coses al seu lloc, i a dia d’avui és un dels títols més emblemàtics per les grans sopranos belcantistes, per tal de demostrar les seves habilitats canores;  i ja poden imaginar-se que en aquest programa en podrem sentir uns quants -i sonats- exemples.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *