El títol d’aquesta òpera sembla una rèplica de l’anterior L’italiana in Algeri. De fet, Stendhal, tot i no ser una font molt fiable, va arribar a explicar que el públic de la Scala de Milà, donant-se-les de sofisticats i entesos, va pensar que Rossini els havia col•locat un “refregit” de l’italiana (òpera que aleshores encara no havia arribat a Milà), i per aquest motiu van rebre malament a Il turco in Italia, malgrat que tota la música és original (tret d’algun detall sense massa importància).
Cal destacar que aquesta és l’òpera més mozartiana de Rossini, en el sentit que ens ofereix una gran varietat de números de conjunt, limitant, en canvi, les àries individuals. Tot i que això, a la llarga, va perjudicar al títol, ja que no hi ha cap personatge que tingui una escena especialment lluïda.
També és el proper títol que podrem veure al Gran Teatre del Liceu i, per això, comptarem amb la col·laboració de Joan Matabosch, director artístic del Liceu, el quals ens donarà arguments per a no perdre’ns aquesta producció.
Ayer ví en UNITEL CLASSICA, Rigoletto, desde el Teatro Regio de Patrma interpretada por NINO MATCHAIDZE Y LEO NUCCI. Qué maravilla. Qué voz tiene Nino. Qué agudos. IMPRESIONANTE.