J. Kaufmann com a "Parsifal" (foto: MET NY)

J. Kaufmann com a “Parsifal” (foto: MET NY)

Amb aquesta obra de maduresa, Wagner va tornar als drames musicals de contingut místic; amb Parsifal va aconseguir desencantar completament a Nietzsche, el qual havia admirat el to pagà i anticonvencional de les seves creacions “nibelungues”. La decepció de Nietzsche la justifica pel retorn a uns textos i actituts filocristianes inexplicables, tenint en compte les creacions que havia presentat fins al moment.

Aquesta òpera, la darrera de Wagner, està lleugerament basada en el poema èpic medieval del segle XIII, titulat Parzival de Wolfram von Eschenbach, sobre la vida del cavaller de la cort del Rei Artús, Percival, i la seva recerca del Sant Grial.

Wagner va concebre l’obra l’abril de 1857 però només la completà vint-i-cinc anys després, estrenant-la a Bayreuth l’any 1882.

D’acord amb el seu propi relat, recollit a la seva autobiografia titulada Mein Leben, Wagner va concebre Parsifal el matí del Divendres Sant de 1857, a la residència que Otto von Wesendonck, ric comerciant de sedes i generós patró, havia disposat per a Wagner. Sembla probable que Wagner, dient que s’havia inspirat un Divendres Sant per a compondre l’òpera, es prengués una llicència poètica. Sigui com vulgui, s’accepta que el treball va començar a la residència que li havia cedit Wesendonck durant l’última setmana d’abril de 1857.

Després d’aquest primer esbós, Wagner no va tornar a treballar en Parsifal durant vuit anys, durant els quals va completar Tristany i Isolda i va començar Els mestres cantaires de Nuremberg.

Entre el 27 i el 30 d’agost de 1865, va reempendre Parsifal ampliant l’esbós amb un resum de l’argument i detallats comentaris sobre els personatges i temes del drama.

Una vegada més, el treball va ser abandonat durant altres onze anys i mig. Durant aquest temps, Wagner va dedicar la major part de les seves energies al cicle de L’anell del nibelung, que va completar l’any 1874. Només quan aquesta gran obra va ser estrenada, Wagner va trobar temps per a dedicar-se a Parsifal.

El 23 de febrer de 1877 va completar un segon i més extens esbós de l’obra, que el 19 d’abril del mateix any havia transformat en un llibret en vers (o “poema” com Wagner s’estimava més anomenar els seus llibrets).

Avui, de manera extraordinària, de les 22h a les 23h dediquem els Moments d’òpera a Parsifal.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *