Dessay i Flórez cantant La Sonnambula

Dessay i Flórez cantant La Sonnambula

Estrenada a Milà el 6 de març de 1831, La Sonnambula de Bellini està situada en un àmbient idíl·lic, en una Suïssa idealitzada, sense conflictes socials, amb uns camperols de postal. El text de Scribe va ser acceptat per Romani a qui li agradaven aquests ambients rurals (com el de L’elisir d’amore de Donizetti).

És una òpera semi-seriosa, un gènere amb serrells tràgics, però amb un final feliç assegurat, que ha d’incloure algun personatge còmic. Donada la poca capacitat de Bellini per la comicitat, al màxim que arriba el personatge de Rodolfo és a ser una mica fantasiós. Estava previst, inicialment, que es descobrís que Amina era filla del comte, cosa que hauria justificat el casori amb el ric Elvino, però al final va desestimar-se aquesta simple solució dramàtica.

Queden restes d’aquesta idea inicial a les frases del comte quan admira a Amina en la seva arribada. La trama té una mínima coherència, de fet Amina aconsegueix convèncer a tots passant adormida, perillosament, per una passarel•la.

La Sonnambula va salvar-se de la desaparició per haver-se convertit en un vehicle ideal per a les soprano lleugeres de coloratura del tipus que va posar-se de moda cap a l’any 1890, i que van persistir fins a la II Guerra Mundial. El renaixement belcantista ha donat nova vida a aquesta òpera i avui dia es tracta de manera més responsable.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *