El 16 de setembre de 1977 va deixar-nos una de les veus de l’òpera més reconegudes. Una cantant que va impregnar de tragèdia el seu cant, segurament a causa d’una vida dura, plena de desgràcies.

Maria Callas va néixer un 2 de desembre de 1923 a Nova York. Filla d’immigrants grecs va créixer en una família humil. Als 10 anys d’edat va anar a viure a Grècia, atès que els seus pares es van separar. Allà va viure amb la seva mare (la dona que, segons Callas, li va robar la infància).

A Grècia va començar la seva formació musical. Les seves professores asseguraven que Callas era una alumna atenta, aplicada i obsessiva; estava entossudida en millorar la seva tècnica canora, cosa que li va permetre assumir, al llarg de la seva carrera, un amplíssim repertori.

Els seu primer gran èxit internacional li arriba la temporada 1948 – 1949, quan -mig per casualitat- va cantar el rol d’Elvira (I Puritani) a Venècia, cosa que la va fer esdevenir la veu d’itàlia. Després d’això va encadenar èxit rera èxit: des de Milà a Nova York, i passant pels principals auditoris del món.

Amb tot, Callas va patir el seu declivi personal, a causa de tormentoses relacions íntimes que no li van aportar allò què ella desitjava.

Aquest diumenge, data del 35è aniversari de la mort de Maria Callas, podrem escoltar les seves gravacions més cèlebres, i conèixer la seva interessant biografia als Moments d’òpera.

També és avui la data d’una altra efemèride: el 36è aniversari de la mezzosoprano letona Elina Garança, una de les millors veus del moment. Per molts anys!

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *