Nino Rota

Nino Rota

Al llarg de tota aquesta temporada d’estiu, que avui posem punt i final, hem pogut fer un repàs a la història de l’òpera, des dels seus origens barrocs, passant pel classicisme, el romanticisme, l’òpera alemanya, el verisme i el postverisme. Per tant, arribem a mitjans del segle XX.

De fet, en general, hi ha molta por a la música del segle XX; per aquest motiu, avui ens hem proposat presentar-vos una òpera estrenada l’any 1955, d’un autor de llarga trajectòria cinematogràfica i que, segur, si no la coneixeu, us sorprendrà. Així doncs, avui una parodia de l’òpera buffa italiana, a través de l’òpera contemporània.

Aquesta divertida adaptació del vaudeville d’Eugène Labiche va realitzar-la Nino Rota i la seva esposa en els mesos finals de la segona guerra mundial. Oblidada pel seu autor, va ser programada pel Teatre Massimo de Palerm sense consultar-ho al compositor, el qual va haver d’arreglar la partitura amb poc temps.

Es tracta d’una graciosa paròdia de l’òpera buffa italiana (l’obertura fa referència, clarament, a la del “barbiere” de Rossini), i també parodia el melodrama romàntic (de fet hi ha passatges “bellinians” molt clars, sobretot quan els protagonistes amorosos es confessen l’amor).

Encara que la comicitat es basa en el text de Labiche, la seva versió musical encara dóna més força a l’embrull de la història; en el fons banal i sense cap trascendència: trobar un barret de palla de Florència, per tal de tapar les vergonyes d’una dama a punt de ser acusada d’un adulteri que, realment, ha comès.

Aquesta mitjanit, per posar punt i final als Moments d’Òpera d’aquest estiu, us proposem un títol del segle XX: Il cappello di paglia di Firenze, de Nino Rota.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *