Pavarotti, imprescindible cantant el "Nessun dorma"

Pavarotti, imprescindible cantant el "Nessun dorma"

Aquesta setmana hem estat coneixent què és el verisme, una escola operística que ens vol parlar de la crua veritat. Amb el pas dels anys, i l’òpera d’avui n’és una referència, el verisme semblava un tant caduc, per això els autors exploren noves sonoritats per ampliar la música a nous camps, això ens porta fins al postverisme, l’argument ja no ha de parlar-nos de fets que ens poden ser propers, ni tan sols veritat.

Aquest és un nou estil, que avui coneixerem, el postverisme: més rígid i agressiu, i amb sentiments amorosos molt més explícits. Turandot n’és un clar exemple.

Puccini va començar el seu treball sobre Turandot el març de 1920, després d’una trobada amb els llibretistes Giuseppe Adami i Renato Simoni. La composició va començar el gener de 1921. El març de 1924 havia completat tota l’òpera excepte el duet final. No obstant, estava insatisfet amb el text del duet final, i no hi va continuar fins el 8 d’octubre, quan va decidir-se per la quarta versió que Adami li va presentar del duet.

El 10 d’octubre li va ser diagnosticat un càncer de gola i algunes setmanes més tard va traslladar-se a Brussel·les per a sotmetre’s a un tractament mèdic. Allà li va ser realitzada una intervenció quirúrgica el 24 de novembre, però va morir arran de les complicacions el 29 de novembre de 1924.

L’òpera pòstuma de Puccini és la protagonista dels Moments d’Òpera d’aquesta mitjanit a COMRàdio.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *