Plácido Domingo, avui com a Turiddu.

Plácido Domingo, avui com a Turiddu.

La d’avui és en una de les òperes que generalment es marquen com a l’inici del període “verista”; marcat per un cant “spianato” (és a dir, aplanat, sense “floriments” purament decoratius), amb uns arguments més versemblants -generalment de final tràgic-, i amb una orquestració molt intensa.

I és que el públic de l’òpera, a finals del segle XIX, volia escoltar històries més properes, coetànies i, sobretot, creïbles. Alhora, la moda en l’estil del cant feïa que l’ornamentació pròpia del romanticisme semblés caduca i, per això, i sota la immensa influència de Richard Wagner, els autors veristes aposten per un cant aplanat (spianato) i per veus de gran potència vocal, a causa del lògic creixement orquestral.

En aquest sentit, i seguint el fil de l’evolució de la història de l’òpera, deixem enrera la gran obra alemanya, i sobretot el seu autor referent, Ricard Wagner, i al llarg d’aquesta setmana ens disposem a conèixer a aquells que van agafar el testimoni de l’alemany i van dur-nos al període verista.

Per fer-ho, aquesta mitjanit us proposem conèixer l’òpera Cavalleria Rusticana, estrenada a Roma l’any 1890.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *