Edita Gruberova, imponent reina Tudor

Edita Gruberova, imponent reina Tudor

Dilluns vam conèixer una òpera de l’any 1770, dimarts una del 1813 i ahir va ser el torn de Norma, de l’any 1831. Seguint el fil de l’evolució estilística i històrica de l’òpera, haureu obeservat que els arguments cada cop són més sòlids, els personatges contenen una psicologia més complexa i el cant cada cop conté menys ornamentació purament decorativa; a banda que el teixit orquestral cada cop és més dens.

Aquests són els trets característiques que ens parlen de l’evolució de l’òpera, on l’espectador cada cop és més exigent i no en té prou en sentir cantants fent vertiginoses coloratures i, en tot cas, aquestes s’han de justificar. És quan apareixen les “àries de la bogeria”, quan argumentant que la protagonista està enfollida (normalment d’amor), es justifiquen tota mena de pirotècnies vocals, escrites per “exigències del guió” i no pel simple entreteniment del públic.

En aquest sentit, avui coneixerem un títol de l’any 1837, Roberto Devereux, de Gaetano Donizetti: una poderosa reina anglesa veu impossible el seu darrer amor, tot i i els seus esforços per consumar-lo, ell mor enamorat d’una altra dona. A la poderosa dama això li causa la mort per bogeria, això sí, després d’una imponent escena conclusiva del títol.

Aquesta mitjanit seguim coneixent l’evolució del món de l’òpera, ho farem a través d’una interessantíssima òpera romàntica.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *