M. Caballé, una històrica Norma

M. Caballé, una històrica Norma

Aquesta setmana us estem mostrant l’evolució de l’òpera, des d’unes obres amb un argument del tot inversemblant, mancat de rellevància dramàtica i només justificat per la bella música i els cants de pirotècniques veus; fins a unes obres, com la d’avui, on encara l’ornamentació canora és important, però on la trama argumental va prenent importància. I és que ja no som davant de personatges arquetípics que estimen o odien, sinó que la seva psicologia és més complexa.

Avui tindrem l’oportunitat de conèixer l’obra més coneguda de Bellini, un triangle amorós on no hi falten intrigues polítiques, drames personals, traicions i la màxima de l’òpera romàntica: l’amor ens porta fins a la mort.

I és que Norma és una òpera en tres actes de Vincenzo Bellini i libretto de Felice Romani, basat en una tragèdia d’Alexandre Soumet. Es va estrenar al Teatre alla Scala de Milà, el 26 de desembre de 1831. A Catalunya va poder veure’s, per primer cop, al Gran Teatre del Liceu, el 16 d’octubre de 1847, mig any després d’haver-se inaugurat i sent la tercera òpera a representar-s’hi.

Bellini sempre va creure que aquesta era la seva millor obra, i ha estat considerada una peça fonamental del belcantisme romàntic. Les seves dificultats vocals l’han fet assequible, tan sols, a les grans veus de la història de l’òpera; i els asseguro que aquesta mitjanit, als Moments d’Òpera, n’escoltarem força.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *