René Kollo és "Rienzi"

René Kollo és “Rienzi”

Rienzi és una òpera dividida en cinc actes, amb música de Richard Wagner, i llibret en alemany també escrit pel compositor (en alemany, és clar); tot i que basant-se en el drama de Mary Russell (1828), i en la novel·la d’Edward George Earle (1835).

L’estrena de l’òpera va ser a Dresde, el 20 d’octubre de 1842. No va ser fins el 20 de gener de 1951 que no va estrenar-se al Gran Teatre del Liceu.

La història, extreta de la Roma medieval, en els anys d’abscència de pontificat (situat en aquell moment a Avinyó), té totes les característiques del drama romàntic i l’estructura habitual exigida per l’òpera de París (cinc actes, ballet, números solistes destacats, marxa, etc.).

Experts en l’obra de Wagner afirmen que de tota l’òpera, tan sols l’obertura i l’ària del tenor de l’últim acte tenen un caràcter que s’assimili al wagnerià. Tot i que també ho és la durada extrema de la partitura, que s’acostuma a abreujar.

Pel seu caràcter netament apartat del que és l’obra de maduresa de Wagner, aquesta òpera, malgrat la seva bellesa musical, no es representa al Festival Wagner de Bayreuth, ja que està exclosa del seu repertori.

L’òpera ens parla de la vida de Cola di Rienzi, Notari papal que va passar a ser un líder polític, va viure a l’Itàlia medieval i va aconseguir derrotar a les classes nobles de Roma, i va retornar el poder al poble.

Magnànim al principi, va haver de sufocar una revolta dels nobles per recuperar els seus privilegis. Amb el temps, l’opinió popular va canviar, i l’Església , que al començament estava a favor d’ell, es va girar a la seva contra. Al final de l’òpera el poble crema el Capitoli en el qual Rienzi i uns pocs seguidors s’enfronten al seu destí.

Hector Berlioz

Hector Berlioz

Les Troyens és una òpera dividida en 5 actes, amb música d’Hector Berlioz i llibret en francès del mateix compositor, tot i que basat en l’Eneida de Virgili. L’estrena va ser al Théâtre Lyrique de París el 5 de novembre de 1863, i no ens consta que s’hagi produït mai l’estrena a Catalunya.

La característica grandiloqüència romàntica que en Berlioz va tenir les seves expressions més completes, va dur-lo a iniciar una empresa no gens menyspreable: la de transformar en òpera l’Eneida de Virgili. En aquest projecte no va comptar amb el suport de les institucions musicals de París, que li van tancar les portes mentre les hi obrien a Richard Wagner amb el seu Tannhäuser.

Només l’any 1863, i com un favor especial, va poder veure la segona part del seu gran cicle operístic, això sí amb múltiples retallades i mutilacions; la resta de l’obra no va poder veure’s de manera íntegra fins a després de la seva mort.

Les Troyens és una òpera grandiosa i desigual, tot i que plena de moments de gran qualitat teatral. De fet aquesta òpera no va començar a formar part del repertori internacional fins a la intervenció de Sir Colin Davis, que va representar-la íntegrament l’any 1969 a la Scotish Opera de Glasgow, i poc després al Covent Garden de Londres. I posteriorment en va realitzar una important gravació discogràfica, material que ens permet realitzar aquests Moments d’òpera:

Luciano Pavarotti i Joan Sutherland a 'La fille du régiment'

Luciano Pavarotti i Joan Sutherland a ‘La fille du régiment’

La fille du régiment és una divertida òpera dividida en dos actes, amb música de Gaetano Donizetti, i llibret en francès de Vernoy de Saint-Georges i Jean-François Alfred Bayard. Van estrenar-la a l’òpera comique de París l’11 de febrer de 1840. A Barcelona va veure’s per primer cop el 30 d’agost de 1844, al Teatre Nou, i ara hi torna al Gran Teatre del Liceu del 16 al 29 de maig.

L’estrena a París l’any 1840 a l’Opéra Comique va ser amb un èxit discret, i amb l’hostilitat dels músics francesos, com Berlioz, recelosos de la fama creixent de l’italià.

El mateix 1840 el teatre alla Scala de Milà es va presentar la versió italiana, La figlia del regimento. Però l’èxit decisiu va arribar gràcies a la represa de París de l’any 1850, amb la famosa soprano Henriette Sontag, fet que va permetre que i l’òpera es mantingués en el repertori francès amb assiduïtat.

L’acció se situa al Tirol l’any 1805 en el moment d’expansió de les tropes de Napoleó pels territoris dels Habsburg, després de la batalla d’Austerlitz, quan es creà la Confederació del Rin dominada per l’Imperi francès. Això explica la manca d’accions bèl·liques i la presència de les tropes franceses vista des d’un punt de vista benigne i amistós.

Plácido Domingo és 'Oronte'

Plácido Domingo és ‘Oronte’

I Lombardi alla prima croaciata és una òpera dividida en quatre actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret en italià de Temistocle Solera. L’estrena va ser al Teatro alla Scala de Milà l’11 de febrer de 1843. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 7 de juny de 1845.

Amb I Lombardi, Verdi i el seu llibretista Temistocle Solera, volien repetir l’èxit aconseguit amb Nabucco, situant als llombards (italians, per descomptat) a l’expedició de la primera Croada (als volts de l’any 1099) a Terra Santa, on en una situació de dificultat, lamentaran la “pàtria perduda” (de fet el cor de llombards imita el famós cor de Nabucco). Dit d’una d’altra manera, només 11 mesos després de l’estrena de Nabucco, Verdi i Solera pretenien repetir l’èxit amb una òpera d’alta càrrega patriòtica que, malgrat evidenciar-se aquesta intenció de rèplica, va tenir un notable èxit en la seva estrena, i es va representar arreu d’Itàlia.

L’enrevessada història es conecta amb una venjança familiar i amb una conversió al cristianisme, tot plegat per donar un to semireligiós a una òpera que, estrenada al mes de febrer, era molt possible que es repetís poc després durant la Quaresma, època en la que, tal i com ja va passar l’any anterior amb Nabucco, l’esglèsia només tolerava òperes de contingut, més o menys, religiós.

Et proposem descobrir a I Lombardi en els Moments d’òpera d’aquesta setmana:

El GT Liceu acull "L'holandès errant" del 2 al 28 de maig en una producció de Philipp Stölzl

El Liceu acull “L’holandès errant” del 2 al 28 de maig en una producció de Philipp Stölzl

Der fliegende Holländer (L’holandès errant) és una òpera en tres actes amb música i llibret en alemany de Richard Wagner, però basat en la llegenda de l’holandès errant, tal i com es narra al llibre de Heinrich Heine, de l’any 1831.

Una primera redacció de Wagner va ser venuda a París i va servir com a base per l’òpera Le Vaisseau fantôme, llibret de Wagner, però amb música composta per Louis Dietsch (1842).

L’estrena de la versió wagneriana, la que aquesta setmana ens ocupa i que del 2 al 28 de maig podrem veure al Gran Teatre del Liceu, va ser a l’òpera de la cort de Dresden el 2 de gener de 1843. A Catalunya va estrenar-se el 2 de desembre de 1885, al Gran Teatre del Liceu.

Es diu que la llegenda escandinava de l’holandès errant li va venir a la ment a Wagner quan el vaixell en què viatjava pel Bàltic va patir una forta tempesta i va haver de buscar refugi en un fiord noruec. Amb l’idea de posar música a una llegenda germànica, i situant-la en un ambient de cant coral popular, Wagner s’acostava notablement al món operístic de Weber, que li donaria la pauta per a orientar les seves noves produccions cap al món germànic.

Pel que fa a la música, va ser composta amb gran rapidesa: tan sols sis mesos, durant la primavera de 1842, i com a reacció colèrica després de veure’s obligat a vendre’s l’esbós de Le Vaisseau Fantôme, un text que aprofitaria l’òpera de París, però per a un encàrrec a un altre compositor, Louis Dietsch.

És en aquesta òpera on apareix per primer cop el leitmotiv, el tema conductor que individualitza un personatge, defineix una idea o sentiment i caracteritza l’obra del compositor. La música, vital i impetuosa, fa una clara distinció dels tres espais de l’acció: l’espectral de l’holandès, el realista de la gent de la població on transcorre l’acció, i l’espiritual que acullen l’home atormentat (l’Holandès) i la dona acollidora (Senta).

Descobreix L’holandès errant amb els Moments d’òpera: