Currently viewing the tag: "poesia"

ibex 35Com cada setmana, el poeta del programa, Martí Noy, ens serveix la seva píndola poètica. Uns instants per deixar-se seduir pels seus versos, submergir-se en móns desconeguts. El so d’una cadena del vàter és segons com una alliberació. Noy després d’escoltar detingudament aquest so tan quotidià ha escrit aquest poema: Ibex 35.

caritatLes dades d’atur són alarmants. La manca de feina s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la gent. Avui el nostre poeta particular, Martí Noy,  hi posa aplaudiments a l’angoixa i titula el seu poema “Caritat?”. Us convidem a deixar-vos perdre per entre els seus versos i els seus sons evocadors.

gijon-puertoLes aigües tornasolades d’un moll són mirall dels nostres dies. Gent que treballa, gent que arrossega maletes cercant desconnectar, i enmig de tot les gavines espectadors de luxe. Sons quotidians que es barregen convertint-se en material poètic. Martí Noy, arquitecte i poeta titula el seu poema “Gavina de petroli”.

Diu el poeta Joan Margarit en l’epíleg del seu darrer poemari “Es perd el senyal”
“Vaig trigar anys a distingir una preposició d’un adverbi, però des del primer moment em va ensenyar a escriure correctament. D’això ha viscut el poeta que sóc. És clar que ens ho va ensenyar en castellà, perquè jo no vaig poder escoltar mai el català a l’escola. Aquesta repressió duta a terme mitjançant l’amputació de la parla és de les més duradores i cruels. Ara sé que em moriré amb aquesta por i aquesta fragilitat al voltant de la percepció de la meva llengua, que vol dir també, de la meva vida…”
Hi ha un dia que el passat demana un ordre… potser quan el pas dels anys ens va esvaint el senyal, el va perdent lentament, com l’avió que s’enlaira i mica en mica es va allunyant fins a desaparèixer.
Quan es perd el senyal queda la pròpia vida, el llegat i l’essència del viscut, fixats en forma de records. Hi ha un dia que el passat demana un ordre…
Ordenar el passat en forma de poesia, una eina de gestió del dolor i la felicitat, resultant d’aquelles formes quotidianes com la tristesa i l’alegria, acaben conformant el record que es guarda de la vida passada…
El motor sentimental i sincer que descriu el darrer poemari publicat per JOAN MARGARIT, “Es perd el senyal” que avui ens acompanya a l’espai Maneres de viure i pensar del Maneres de viure.

Les emocions estan plenes de records només cal que un dels nostres sentits les despertin i comencin el seu viatge. Una olor, una textura, una imatge o un so…
Sons que s’omplen de sentit gràcies a les lletres del poeta Martí Noy.
Avui nens jugant al carrer inspiren un paisatge de neu molt poètic.

504167_1Quart i darrer lliurament de la conversa fragmentada que aquestes setmanes hem compartit amb el poeta i arquitecte Joan Margarit. Un home d’una alta sensibilitat amb qui caminant per centre de Sant Just Desvern, al Baix Llobregat, hem conversat sobre l’art de viure.

13055_I_joan margarit 4-bajaNou lliurament de la conversa fragmentada que aquest octubre estem compartint amb el poeta i escriptor Joan Margarit,  mentre transitem pels carrers de Sant Just Desvern al Baix Llobregat. Converses fragmentades que donen valor al relat compartit i a l’espai per on aquest transita.