Currently viewing the tag: "Maria Josep Pazos"

La Maria Josep va caure morta enmig del passadís d’un hotel. Els seus pulmons no havien respost al ventolín i s’havia asfixiat. Havia patit una aturada cardiorespiratòria greu i tres infants cerebrals. Els metges no donaven ni cinc cèntims per la vida de la Maria Josep. La família, per la seva part, no volia perdre-la. Just el dia que l’anaven a desconnectar de la màquina que la mantenia viva de manera artificial es va produir el miracle.
El seu company li va acostar el mòbil a l’orella, la música va començar a sonar: “Estic esperant la teva resposta, vull rebre ja, vull una mostra de la teva existència. Estic esperant senyals de vida, no triguis tant”… les llàgrimes de la Maria Josep no es van fer esperar… Era la seva última oportunitat per dir als que l’envoltaven que hi era, que no es podia moure, ni parlar però estava allà. La música que va directa a les emocions va desencallar el difícil circuit neurològic que la mantenia allunyada de tot i tothom.
I el miracle es va fer. I els dubtes sobre com seria el seu despertar i en quines condicions
recuperaria la consciència es van anar esvaïnt a mesura que la Maria Josep anava fen passes endavant. Gràcies al seu esperit de combat, a la seva expressió positiva, al mirar-se els problemes de cara i voler trobar solucions avui manté una activitat digna d’una heroina. Torna a viure, més i millor. La seva experiència es recull ara al llibre La força de l’ànima (Angle Editorial) escrit per Anna Vilajosana.
Maria Josep Pazos