Currently viewing the tag: "Maneres de viure."

La mare d’en Pablo va morir fa 6 mesos. Ell està agraït a la vida per què li ha permès tornar tot l’amor i l’atenció que la seva mare li va donar quan ell era petit i estava molt delicat de salut. En Pablo és comunicador audiovisual i després de viure 10 anys a Nova York, de tornar a Barcelona per iniciar el seu projecte empresarial i d’adaptar-se a una nova rutina es va haver d’enfrontar a la mort del seu pare, malalt de càncer. Una malaltia que havia ocultat a la família per no preocupar-los.
En Pablo va acompanyar el seu pare els últims dies de la seva vida i va assumir l’encàrrec de tenir cura d ela seva mare ara que ell ja no hi seria. Va demanar 30 dies als seus germans i es va traslladar a viure amb la mare, a qui al cap de molt poc li van detectar Alzheimer.
En Pablo es convertir en cuidador, sense saber què havia de fer ni com fer-ho. Per sort la xarxa es va convertir en aliada. D’una banda li va servir per formar-se, per trobar aquella informació que ningú més li donava i que necessitava per als eu dia a dia i també com a vàlvula d’escapament. Va crear un bloc on hi abocava els seus pensaments amb la intenció de poder-los compartir amb altres persones que tenien malalts al seu càrrec. Un bloc que ha estat un èxit i del qual n’ha fet un llibre que fa unes setmanes que ha sortit a la venda i que es titula DIARIO DE UN CUIDADOR (Ed.Plataforma).
Un llibre on parla de moltes coses però sobretot parla d’amor. Un amor incondicional a qui el va engendrar. Amor a la vida.
Pablo A Barredo

La resposta a l’enigmot, que recordem, és: “Elogiat calorosament el dia que plega”
és ENCOMIAT, sinònim d'”elogiat” o “lloat”, i que alhora es pot descompondre en dues paraules, “EN COMIAT”, és a dir, en l’hora dels adéus.adeu

dabaduAquesta setmana hem dit adéu a un any convuls, difícil. Haurà estat brillant per a uns, negre per a uns altres, però segur que no haurà deixat indiferent ningú. Per això avui us barrufo un Enigmot dedicat als adéus, però també als homenatges. Atenció:
“Elogiat calorosament el dia que plega”
La resposta té tantes lletres com potes té un pop.

foto(9)El Dr. Bonaventura Clotet és un referent en l’estudi de la Sida a casa nostra i a nivell internacional. Responsable de la Unitat de la unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona; Director de l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa; Coodirector d’HIVACAT (el programa que investiga una vacuna contra la sida) i President de la Fundació Lluita contra la Sida. La seva vida està íntimament lligada a una malaltia que els anys ha cronificat i que Bonaventura Clotet, que l’ha viscut des dels seus inicis, aspira a curar algun dia…

Joan Matabosch 1Quarta i darrera entrega de la conversa fragmentada que hem mantingut cada diumenge d’aquest mes de desembre. Una conversa on l’espai per on aquesta transcorre també te un paper important, indispensable. Es converteix en un personatge més.
Joan Matabosch, director artístic del Gran Teatre del Liceu ens fa de guia excepcional durant aquest mes de desembre per un teatre que coneix tan bé com el palmell de la seva mà. De fet fa 15 anys que el dirigeix i en aquest centre de cultura hi ha viscut grans moments, també oments convulsos com l’actual a causa de la crisi i de les retallades que fan perillar un model d’èxit.

antoni segura‘Paranoia i cicle final d’ETA’, titulaven els diaris. Fa 10 anys els experts apuntaven que l’organització terrorista estava immersa en el desconcert i tocada de mort. I ho afirmaven tot i que per aquelles dates ETA havia planificat un atemptat per a la Nit de Nadal, volien fer esclatar un tren d’Irun a Madrid, però va ser un atemptat frustrat. Mirem 10 anys enrere l’estat de l’organització terrorista amb Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona.

Joan Pahissa

A en Joan no li agrada parlar de superació. Ell va néixer així i així és com s’ha acceptat. Gràcies a la feina que han fet els pares que mai li van amagar res. En Joan està afectat d’una malaltia que afecta el creixement dels ossos i el cartílags. Li van detectar poc després de néixer. I la seva alçada, 100 centímetres, no ha estat un impediment pràcticament per a res… Ha tingut la capacitat per transformar allò difícil en fàcil. No anant contra el món sinó buscant camins alternatius per aconseguir-ho.
Quan els estudis de Periodisme es van convertir en un calvari, va buscar altres opcions. Va estudiar la carrera d’informàtica, actualment està fent el doctorat i ha aconseguit adaptar la informàtica als seus interessos, entre aquests l’escriure.
També és un apassionat del tennis taula . Competeix a nivell mundial i ens els darrers jocs olímpics per a persones de talla baixa es va endur 5 medalles. Fins i tot a jugat a bàsquet… li agrada tant fer esport que no té límit… després això si el cos li passa factura…
Fa uns mesos es convertia en protagonista del documental Glance up! Li van proposar explicar la seva història per sensibilitzar la societat sobre els problemes de creixement i amb el seu optimisme innat hi va accedir. Si la seva història podia servir de referència per a altra gent amb problemes de creixement endavant!.
En Joan ha aprofitat la seva diferència per créixer, per fer coses que potser no hauria fet essent un més; per conèixer gent… sent molt conscient de les seves limitacions és una persona feliç que no vendria la seva ànima al dimoni per ser més alt. Som iguals perquè som diferents…

 

Jordi Mata 2Al Maneres de viure també volem fer el nostre particular homenatge als actes commemoratius de 1714. Recuperem la memòria històrica per construir un futur millor i el Tricentenari és una bona excusa per fer-ho.
Cada setmana Jordi Mata ens anirà desgranant qui era qui, quan va passar què i perquè en aquesta gran Guerra, que molts experts consideren el primer conflicte bèl.lic de caràcter internacional. Avui s’endinsa en el món dels músiques i les òperes que s’escoltaven a la Cort de Carles III.

Muriel Villanueva i CarmeDes del mes de setembre hem pogut comprovar que els cançons tenen una gran capacitat de penetrar en el més profund gràcies a un mecanisme molt acurat, poques paraules que expressen molt en molt poc temps…
D’aquí el títol d’aquest espai: 3 minuts per dir-ho tot. La Muriel Villanueva, escriptora i professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona i una gran defensora de la cançó com a gènere literari…
Muriel hem parlat dels començaments de les cançons, dels ganxos… som en plenes festes de Nadal i si per alguna cosa es caracteritzen aquestes festes és per les Nadales…
Avui parlarem de cançons de Nadal no de les de sempre sinó de noves cançons .. grups actuals de pop i rock que han apostat per aquest gènere i han renovat el cançoner nadalenc…

carles parellada sala reunionsL’aula és un espai únic de creixement. A l’aula s’esdevé tot, es viu i per això a Maneres de viure cada setmana dediquem una estona a mirar les aules. Ho fem des de la pedagogia sistèmica. Aquella que busca vincles i complicitats amb tots els agents implicats en la gran aventura d’educar.
Complicitats que ens ajuda a establir i estrènyer en Carles Parellada, mestre, formador de mestres i pedagog sistèmic. Avui, reflexionem sobre la relació que hi ha entre amor i educació.

Patufets al mónLa protagonista d’avui és la Marta Garrich, que des de Johannesburg, es mira Catalunya des de la distància. La Marta és politòloga, fa cinc anys va marxar a viure a Johanesburg ciutat de on és és el seu actual marit a qui va conèixer a Tailàndia en una reunió d’una campanya internacional ja que aleshores treballava a Barcelona. En concret, en una organització que fèia recerca en temes de desenvolupament. Un cop a sudafrica ha seguit vinculada en l’ambit de l’activisme en clau local i sovint col.labora en mitjans de comunicació tan com a periodista com a fotògrafa. És la impulsora, juntament amb tres altres mares catalanes que resideixen una a West Cork (Irlanda), l’altra a Berlín (Alemanya), i l’altra a Ulm (Alemanya) de Patufets al Món. Es tracta d’una plataforma que aglutina recursos per a l’aprenentatge del català i per transmetre la cultura i tradicions catalanes a nens i nenes que no viuen a Catalunya o en alguna altra regió dels Països Catalans També és un racó on trobar preocupacions, dubtes, interessos, propostes dels pares i mares que viuen a l’extranger.

El riu de les donesL’estiu del 2011 en Jordi Suñé va agafar la motxilla va recórrer diferents pobles que envolten el Parc natural de l’Alt Pirineu amb la intenció de recollir històries. Un camí ple de records, anècdotes i estils de vida que ja queden molt lluny.
Recórrer el passat des de l’òptica del present, des de la mirada de les padrines que han vist com s’ha transformat el paisatge on van néixer i créixer i moltes d’elles moriran…
Un treball que fa uns mesos ha vist la llum gràcies a la Beca del centre d’art i natura de Farrera.
Avui en Jordi ha vingut al Maneres de Viure disposat a explicar-nos de primera mà el seu viatge que va prendre cos en un llibre titulat: El Riu de les Dones.