Currently viewing the tag: "literatura"

La lectura és una manera de viure, una manera d’enfrontar-se al món, una manera d’adquirir coneixements i una manera de viatjar a altres móns sense haver de mouren’s de casa. A Maneres de viure ens agrada dedicar un temps a les lectures que ens fan créixer, les que ens converteixen en lectors.
La Lola Casas, mestra i divulgadora de literatura infantil i juvenil, a més d’escriptora de llibres per a infants i joves i de poesia ens ens porta propostes de lectura per convertir-nos en petits grans lectors ens fa un seguit de recomanacions literàries escrites pel novelista i autor de contes anglès Roal Dahl entre les que destaquen: Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant, Matilda i Les bruixes.
lola casas estudi

Avui tanquem la Conversa fragmentada d’aquest mes d’abril. Aquest mes en què els llibres han tingut una presència destacada al Maneres de viure ens ha acompanyat l’escriptora Ana Maria Matute. I al llarg d’aquestes quatre setmanes hem conegut una escriptora i una dona. Escriptora consagrada a la literatura des de ben petita. Dona valenta que va lluitar per defensar la seva vocació en un món, el de la literatura, imminentment colonitzat per homes; i per defensar la seva condició de mare.matute

matute 2Avui estrenem una nova Conversa Fragmentada. Tots els diumenges del mes d’abril ens acompanyarà una escriptora de raça: Ana María Matute. Algú que viu per escriure. Encara avui als 87 anys escriu cada dia amb la passió i l’entrega de quan tenia cinc anys i va escriure el seu primer conte, amb l’avantatge que els anys han dotat de matisos i profunditat les seves lletres. Ana Maria Matute viu en un sobreàtic a la part alta de Gràcia, tocant al barri de La Salut. Converses que donen sentit al diàleg i a l’espai per on transcorren. Quasi sense moure’ns de lloc, avui la Matute ens farà viatjar des de la seva infantesa a la vellesa tranquil.la que viu ara.
Ana Maria Matute és la lletra K a la Real Academia Española on hi va entrar amb un discurs sobre el bosc, el lloc on solia escapar de petita i adolescent on va aprendre a mirar i a transformar sensacions màgiques en paraules. Diu Ana Maria Matute que “la paraula és el més bell que s’ha creat, el més important que tenim els éssers humans. La paraula és el que ens salva”.

La lectura és una manera de viure, una manera d’enfrontar-se al món, una manera d’adquirir coneixements i una manera de viatjar a altres móns sense haver de mouren’s de casa. Al maneres de viure us farem viatjar amb l’ajuda d’algú que de literatura per a nens i joves en sap molt, la Lola Casas. Ells ens descobreix aquests llibres i lectures per convertir-nos en petits grans lectors:
-El jardí secret. Frances Hodgson Burnett
-Heidi. Johanna Spyri
-L’lla del tresor. Robert Louis Stevenson
-La crida del bosc. Jack London
-Les aventures de Tom Sawyer. Mark Twain
-El mago de Oz. L. Frank Baum
-Matilda. Roald Dahl (*considerat com “un nou clàssic”)

foto ok laura borrasLa literatura ha esdevingut l’instrument universal per relatar grans històries d’amor. El pas del temps ha definit textures diverses a l’hora de ser explicades, però l’essència de l’amor i dels efectes que aquest produeix, tenen un relat comú.
El sociòleg i filòsof Zigmund Bauman, teoritzava sobre la condició líquida de la modernitat. L’ocàs d’un món que fa aigües on tot caduca a una gran velocitat. Bauman va parlar de l’amor líquid, d’aquell que s’escapa i s’esgota a gran velocitat. Però l’amor continua vertebrant la nostra existència per la seva potent capacitat per transformar les nostres vides.
L’amor és un dels fenòmens que més impermeable s’ha revelat amb el pas del temps. Com la literatura, que malgrat la modernitat i els seus efectes i conseqüències, continua fabricant, fixant i idealitzant les preocupacions humanes immortalitzant moments memorables en la descripció de la passió que genera l’amor.
Avui parlem d’amors. Amor com l’expressió d’una passió humana. Amor que ha fabricat literatura. Amor narrat en llengua catalana. Concreció d’un amor passional per les humanitats que expressa al nostra convidada d’avui. Compartim l’espai Maneres de viure i pensar amb la professora de Teoria de la Literatura i literatura comparada de la Universitat de Barcelona, impulsora i directora del grup d’investigació HERMENEIA, LAURA BORRAS.

ARTURO DEL DRETL’Arturo tenia 15 anys quan va decidir escriure una novel·la i presentar-la a un premi literari per a joves. Jordi Sierra i Fabra, veterà escriptor que donava nom aquell concurs va trucar personalment l’Arturo per comunicar-li que havia estat el guanyador. Poc temps després, en plena adolescència, veia publicat el seu primer llibre i confirmat el seu desig de ser escriptor.
Tres llibres més tard, l’Arturo ja coneix el pa que s’hi dona i tot i que de moment no hi ha motius pel desànim, comença a observar les dificultats que suposa voler viure de la literatura, d’escriure llibres.
Però les sanes passions, aquelles que en ser practicades fan perdre la noció del temps, impulsen aquest aspirant a professor de literatura a mantenir el seu idil·li amb un ofici del que molts pocs viuen còmodament.Viure escrivint és el seu objectiu. De vegades però convé ser realista, tocar de peus a terra i continuar perseverant. Ofici o no, escriure és un d’aquells plaers que tothom pot practicar per pensar sobre la vida i el viure.

javier_moro_ok_grisesLa seixantena edició del Premi Planeta, atorgat la passada nit, proclamava guanyador un autor dels considerats supervendes, Javier Moro, autor de la novel·la “El imperio eres tu” una crònica històrica que ens descobreix la figura del primer emperador del Brasil, el portugués Pedro I, nacionalista, admirador de Napoleó i impulsor juntament amb la seva esposa “Leopoldina de Austria”, de la independència de Brasil de domini Portugués.

Moro és un escriptor d’exit, habituat en les seves obres a descriures paisatges i personatges exòtics. Estudiant d’antropologia, guionista de cinema i televisió a finals dels 90 escrivia al costat del seu oncle Dominique Lapierre el reportatge “era mitjanit a bhopal”.

“senderos de libertad” va ser el seu primer llibre, un recorregut per l’Amazonia… després arribarien “el pie de Jaipur”, “las montañas de buda”i  “La passió india” que l’any 2005 el consolidaven com un autor supervendes.

La seva darrera obra va ser “El sari vermell” on Moro descrivia la història de Sónia Gandhi, d’origen italià i la família Nehru. Ara torna a Brasil per explicar-nos “El imperio eres tu”

chacon1L’extremenya Imma Chacón, és la finalista del Premi Planeta 2011, amb l’obra “Tiempo de Arena”.

Chacon es va donar a coneixer l’any 2005, dos anys després de la mort de la seva germana Dulce, victima d’un càncer ,amb la novel·la La princesa India, relat en el que estava treballant la seva germana. Poc després publicava Las filipinas un relat de dones aristocrates i viatgeres. Nick, publicada aquest mateix any és la seva darrera obra. Ara Imma Chacón és finalista del Planeta amb “Tiempo de arena”.