Currently viewing the tag: "jubilació"

avis actiusEls diumenges, al Maneres de Viure, és dia de tertúlia, i en aquest recull de mirades anònimes, avui conversem amb tres persones que superen la seixantena d’anys i que continuen actius. Són tres persones que han convertit el seu temps lliure en un espai per lluitar en allò en què creuen, per viure, fer esport, escriure, pensar… En definitiva, són persones que creuen que la il·lusió del dia a dia no depèn de l’edat, sinó de les ganes que un hi posa! Avui l’envelliment actiu en el temps de tertúlia.

 

avia_teresa1Tenia 75 anys quan la Teresa va decidir intentar resoldre els seus moments de soledat acollint-se al programa de l’obra social d’una caixa transformada ara en banc. Viure i conviure, de Catalunya Caixa, convida les persones grans a compartir pis amb un jove amb el compromís mutu de relacionar-se i… conviure.
Conviure, vol dir viure plegats, es a dir, compartir alguna cosa més que un espai físic. La Teresa ens parla d’emocions compartides, de gestió de la quotidianitat, de tapar aquells esvorancs que es provoquen amb l’arribada de la vellesa, quan la soledat t’inunda la vida, quan mor el company o els fills van marxant de casa.

La Teresa, una dona en aquell tram final de la vida, que comparteix complicitats amb l’Alfons, un jove estudiant universitari que encara el seu projecte vital. Dues experiències vitals que s’alimenten i conviuen, generant un magnífica societat, útil, pràctica i emocional. Societats que sovint fan més fàcil el difícil repte de viure.

DSCF2128Ens cal entusiasme. Grans dosis d’entusiasme col·lectiu per no deixar-nos vèncer pel desànim amb que ens colpeja dia sí, dia també l’ambient generalitzat. En Lluís té 78 anys i uns anys pel davant per fer la carrera d’història. Si tot va bé serà titulat més enllà dels vuitanta. Un exemple a seguir.
La necessitat per aprendre, més enllà de la utilitat pràctica. La voluntat de no perdre el temps, malgrat l’edat. Deixar-se portar per aquells impulsos que t’empenyen cap a un objectiu.
Quan era jove en Lluis va haver de deixar d’estudiar a la Universitat per posar-se a treballar. Ara molts estudien sense saber de que treballaran. Paradoxes d’un món que canvia a gran velocitat i on l’entusiasme i la passió per la vida són excel·lents antídots per viure millor.