Currently viewing the tag: "Juan Villoro"

juan villoro estudiEl mirall ha estat un tema recurrent en la història de la literatura. El mirall simbolitza el pas del temps, la solitud, és un reflex del que van ser… la vida sotmesa al temps…
El mirall reflecteix la veritat, la sinceritat, però també pot crear il·lusions i mentides…
És allò que permet llegir el passat, el present i el futur …
De miralls n’hi ha de mots tipus… d’aquí a uns minuts parlarem de miralls retrovisors… de la reailtat o la mentida que s’hi reflecteix, del que ens permeten veure… el mirall és molt present a l’antologia Espejo retrovisor que condensa 30 anys dedicats a la literatura de l’escriptor i amic Juan Villoro. Avui Villoro és protagonista de l’espai Maneres de viure i pensar.

Juan-Villoro02Us oferim el tercer lliurament de la conversa fragmentada de maig amb Juan Villoro, en trànsit pel Parc de la Ciutadella de Barcelona, un dels espais barcelonins de l’escriptor, que passa una part de l’any a la ciutat dels prodigis.
En aquesta nova entrega parlem d’Arrecife, la seva novel·la, de la violència sistèmica que viu la societat mexicana i de la crisi i els dubtes que pateix la vella Europa.

juan-villoro1Juan Villoro és un dels escriptors llatinoamericans més prestigiosos del moment. La seva capacitat creativa es projecta en formes diverses. Des de la crònica periodística, a l’assaig, passant pel conté infantil o la novel·la, el gènere que l’ha construït com un excel·lent narrador reconegut a nivell internacional.
De Barcelona, una ciutat que l’escriptor estima, Villoro assegura que es repeteix de forma satisfactòria a ella mateixa, donant valor al pas del temps en sintonia amb la modernitat.
Caminant pel Parc de la Ciutadella de Barcelona, parlem de literatura i vida amb l’escriptor Juan Villoro en el segon conversa fragmentada de maig.

juan_villoroAquest mes de maig hem quedat en un indret molt singular de la ciutat de Barcelona, l’Arc de Triomf, per anar caminant pel passeig de Lluís Companys fins el Parc de la Ciutadella, amb l’escriptor mexicà Juan Villoro, un dels noms propis més destacats de la literatura llatinoamericana del moment.

Mourinho y GuardiolaPep Guardiola oferia una roda de premsa el passat dimarts on s’oficialitzava el retorn a la normalitat després de les vacances. El Barça ha estat el darrer equip de primera divisió en tornar a la feina. La pretemporada del màxim rival, el Reial Madrid, començava dies abans en terres americanes. El segon acte del duel Mourinho / Guardiola és a punt de començar i promet emocions fortes.
Veure’m la capacitat de resistència del Barça i la capacitat de reinvenció del Madrid. Veure’m que dona de si el relat de la que diuen és la millor lliga del món.

85659285KT012_ARGENTINA_V_VLa temporada passada va ser intensa i vibrant en emocions. Tant, que la pausa estival resulta llarga i pesada assaltada per constants rumors de possibles fixatges i amb la posada en marxa d’alguns equips en el inici de la pre-temporada. Pausa que ens recarrega d’emocions i expectatives, que rebaixa el to dels titulars, que condiciona els continguts dels espais d’informació futbolística.
Enmig de la banalitat, extremadament relaxats al vell continent a l’altre costat de l’Atlàntic un continent busca la seva millor selecció. A l’Argentina hivernal es juga la copa Amèrica. I ja se sap que vol dir parlar de futbol a Brasil, Uruguai, Xile o l’Argentina.
Un deu Blaugrana ha baixat en tant sols una setmana dels cels a l’infern, per quedar-se temporalment al purgatori de les ànimes futbolístiques; Leo Messi.
En un país d’extrems i passions radicals Argentina plora per Lionel.
“No ploris per Messi Argentina” la crònica a peu de gespa que aquesta setmana signa l’escriptor JUAN VILLORO al Maneres de viure.

dopingAl Maneres de viure ens agrada parlar de futbol amb un altre accent. Per això cada setmana escoltem les Cròniques a peu de gespa que signa l’escriptor mexicà Juan Villoro.
Petits relats que ens acosten al futbol des de perspectives singulars, llunyanes dels tòpics i les mirades interessades que sovint projecta la premsa esportiva.
La temporada que hem deixat enrere ha estat marcada per les tensions viscudes entre Barça i Madrid. Un esclat d’excepcional excitació que va estar motivada entre d’altres, per unes sorprenents acusacions periodístiques, aparentment sorgides de l’entorn madridista, que insinuaven males practiques vinculades amb el dopatge, en el rendiment dels jugadors blaugranes. Greus acusacions que hores d’ara encara porten cua.
Avui Juan Villoro ens vol parlar del futbol i la química del cos.

copa-america-2011La Copa Amèrica es juga a l’Argentina a partir de l’1 de juliol. És el punt futbolístic d’interès general que ens resta abans de la represa de les competicions oficials. Una competició on les seleccions del continent Americà busquen la seva campiona; Argentina, Brasil, Mèxic… seleccions plenes de jugadors que defensen equips europeus…
Un exemple més de la dimensió global del futbol… però per molts altres l’estiu representa descans, allunyament de les tensions que genera l’alta competició. Serà l’estiu dels herois…
L’espai de comentari que centra aquest dissabte la Crònica a Peu de gespa que signa JUAN VILLORO.

guardiolamouLa brillant victòria del Barça a la final de la lliga de Campions el passat cap de setmana, posava el punt i final a una temporada que ha estat llarga i intensa.

Un relat que ha tingut, com era previsible, dos gran protagonistes; José Mourinho i Pep Guardiola. Els noms propis que van inspirar aquestes Cròniques a peu de gespa, subtitulades Àngel o dimoni.

Liquidada la temporada, el ball de fitxatges pren protagonisme als mitjans, mentre els equips descansen, més enllà dels compromisos de selecció, per afrontar una temporada que comença oficialment el 14 d’agost amb el partit d’anada de la Supercopa, que enfrontarà el campió de lliga amb el campió de la Copa… De nou Barça i Madrid.

Juan Villoro signa la crònica a peu de gespa des de Corea del Sud.

barçaL’any 92 Wembley marcava un punt d’inflexió en el relat del Futbol Club Barcelona. 19 anys després el nou Wembley acollia els fills d’aquella generació liderats per Guardiola.
Liderats per Messi i Xavi, el Barça oferia un recital de futbol, alegre i ofensiu que desactivava el joc del Manchester United, que ahir acabava amb l’aparença d’equip petit.
Pedro, Messi i un gol immens de Villa, finiquitaven una nit màgica. Abidal aixecant la quarta copa d’Europa era la rúbrica per una nit on afortunadament només es va parlar i jugar al futbol.
Moment d’escoltar les Cròniques a peu de gespa que signa cada setmana al Maneres de viure Juan Villoro. Edició especial.

La darrera gran cerimònia futbolística de la temporada és a punt de consumar-se. Quan la pilota comenci a rodar al nou estadi de Wembley, Barça i Manchester resoldran un enfrontament que promet ser un immens espectacle.
La final es disputa en el país que va inventar el futbol, que li va donar sentit, que traça una forma singular d’entedre la dimensió de l’espectacle.
Dos dels grans clubs d’Europa, fidels a una forma de fer i de crear club, caminen cap a la glòria temporal del millor del continent.
El Manchester juga a pocs quilòmetres del seu teatre dels somnis. Pel Barça aquest és un viatge a un terreny conegut.
Final champions 2011 Barca ManchesterJuan Villoro ens signa la primera de les dues cròniques a peu de gespa que compartirà aquesta setmana al Maneres de viure.

barca-vs-man-utdFiniquitat el Campionat de LLiga ens resta un darrer episodi, el més bònic de tots. Per la seva dimensió global, per l’escenari, per la concreció… pels dos grans que s’enfronten en tapís verd de nou Wembley londinenc. El Barça es juga davant el Manchester United la final de la lliga de Campions la setmana vinent.
Un cop es tanqui la temporada, dura, intensa, complicada, trepidant, caldrà anar observant el futur blaugrana més immediat; n’hi ha prou amb la Masia, cal fitxar per reforçar possicions, quines han de ser les incorporacions….
S’arriba al final, amb glòria però també amb un bon percentatge d’esgotament.
Es hora d’ajustar el futur. Motiu de reflexió avui dins les cròniques a peu de gespa que signa JUAN VILLORO.

autobus_BarcaTot just aconseguir el tercer títol de lliga consecutiu en l’era Guardiola, el mister del Barça remarcava la dificultat i la duresa que ha suposat assolir aquest objectiu.
Ha estat una temporada plena d’excesos. Excés futbolístic, per la intensitat del calendari i per la pugna en tres competicions on la dificultat augmentava a en la mateixa mesura que s’apropava el final. Excessiva per les tensions generades, per les provocacions, sobretot en els enfrontaments directes amb el màxim rival.
I excessiva finalment, pel trajecte compartir per aquest grup humà, que arrossegava un cúmul de títols espectacular, entre els que s’inclou un mundial i que ha estat capaç de mantenir la il·lusió i les ganes de guanyar fins el darrer moment.
I ens resta el passatge més bonic de tots. Una final de la Champions al nou Wembley el proper 28 de maig.
Finalment potser Mourihno hagi estat el revulsiu que el Barça necessitava per continuar guanyant. Una teoria que des del primer moment ha exposat en l’espai de les Cròniques a peu de gespa amb Juan Villoro.