Currently viewing the tag: "josep muñoz redón"

Suposadament els éssers humans preferim sempre la companyia a la soledat o dit en el llenguatge filosòfic que s’ha popularitzat: som animals socials per naturalesa. Però no sempre és així, per necessitat o per elecció. El filòsof Josep Muñoz-Redón, reflexiona sobre què n’han dit filòsofs com ara Sant Antoni, Barthes i Spinoza.soledat

serEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre l’ésser, sense cap mena de dubte el concepte més sovintejat de tots els que podem trobar a les històries del pensament occidental, de Parmènides a Heidegger.Indefinible, per la seva ambigüitat, va adquirint, a través de la història diverses qualitats gràcies a la seva interpretació. Muñoz-Redón reflexiona sobre quina visió de l’ésser segons filòsofs com ara Plató, Aristòtil, Karl Rogers i Kierkegaard.

cabañaEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre aquest tema, entenent la caa com una protecció contra l’existència ferèstega que queda representada per un bosc. Muñoz-Redón cita Wittgenstein com un filòsof que opta per refugiar-se al bosc a viure, fugint de la societat. També Nietzsche va plantejar-se contruir-se una cabana, tot i que la cabana més famosa que existeix en l’àmbit del pensament és la que va aixecar Heidegger amb les seves pròpies mans a la Selva Negra.

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona avui sobre el despertar, dementint aquella creença popular que considera que la filosofia vaser concebuda per dormir. Segons Muñoz-Redón, hi ha autors que ens desvetllen, esperonen l’esperit, ens obren els ulls front el somni de la vida.  Un d’ells és KAnt, qui sempre va sentir una gran admiració per Hume. Dèia que l’havia despertat del “somni dogmàtic”, és a dir, de la creença dogmàtica en les idees innates pròpia del racionalisme.

despertar niño

El filòsof Josep Muñoz Redón fa una dissertació sobre el fet de pintar i de com la pintura ha interessat als filòsofs. Muñoz diu que han estat molts els pensadors que han glossat la vida d’un artista o han comentat quadres convertint-los en veritables metàfores del seu propi pensament. Cita com a exemple el cas de Walter Benjamin i el comentari que fa al quadre de Paul Klee Angelus Novus, així com també Michel Onfray, qui s’ha interessat per l’obra pictòrica de Monsu Désidério o Jaques Pasquier, la qual cosa l’ha portat a fer declaracions en què s’evidenciava com la pintura havia determinat materialment el seu pensament.
pintar

ConferenceEl filsòsof Josep Muñoz Redón reflexiona sobre el fet de llegir des del punt de vista de la perspectiva de la filosofia. Muñoz analitza la relació capdal que ha tingut la filosofia amb la lectura, cabdal, ja que, per començar, els grecs ja escrivien per ser llegits, ja escrivien sense fer separació entre les paraules. Un dels primers que va canviar aquest costum va ser Aristòtil. També fa referència a Estagira,  Pierre Hadot i Goethe.

El filòsof Josep Muñoz-Redón ens explica què en diu la filosofia de lluitar, que participa de l’esquema teòric que s’havia encetat amb Heràclit i que havia fructificat en els filòsofs de la sospita, Marx, Nietzche, Freud, segons el qual el dinamisme de la realitat s’atrikbueix a les contraposicions pròpies de l’exitència en els seus àmbits social o natural. Muñoz-Redón també apunta què es diu de lluitar en un àmbit més quotidià.
boxa

respirarEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona avui sobre una acció que fem tots i que potser no hi parem gaire atenció: respirar, una acció automàtica que només quan no flueix correctament ens n’adonem d’ella. Tot i això, la respiració és la funció fisiològica més important del nostre organisme. La filosofia occidental no ha donat gaire importància a la respiració, en canvi l’oriental l’ha feta un dels seus centres més preuats de reflexió.

MusicaEl filòsof Josep Muñoz-Redón fa una reflexió sobre l’estreta relació entre filosofia i música i ho fa citant als filòsofs més melòmens: Shopenhauer, Nietzsche, blanchot, Sartre, Nancy, Bloch, Sloterlijk….alguns d’ells, a més, grans megalòmans, misògins, misàntrops i misòlegs. Diu que de tots ells en destaca un pensador a qui se’n podrien atribuir més d’una de les característiques citades: Emile Cioran. Ell era un veritable amant de la música. Els seus escrits demostren una profunda capacitat per excoltar música contemplativament. Aquest tret queda palès en alguns aforismes extrets d’una obra primerenca: “Posseiré la suficient música dintre meu com per a no desaparèixer mai?” o “Únicament els èxtasis sonors em produïen una sensació d’immortalitat”.

Sufrimiento-humanoEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre una de les dimensions més evidents de l’existència ja que, qui més qui menys, fins i tots els filòsofs, pateixen. Muñoz aludeix a la referència que en fa Aristòtil, per exemple, que va patir continus mals d’estómac; Epicur, l’home dels plaers, dels royons; Erasme, Montaigne, Leibniz o Schelling, càlculs renals, i així fins a un reguitzell de filòsofs i els seus patiments. També farà referències als mals d’esperit que pateixen per exemple Lucreci, Vico, Hobbes, Hegel o Russell, afectats per ansietat o els problemes d’hipocòndria que van dificultar el treball d’Erasme, Voltaire o Kant.

callarA maneres de viure cada setmana busquem un espai de reflexió. A partir de la filosofia Josep Muñoz ens empeny a pensar. Avui reflexionant sobre el callar. Diu que la filosofia i el diàleg han magnificat el diàleg, la xerrameca, la incontinència verbal però que, en filosofia pocs filòsofs, com a mínim occidentals, s’han decidit a apostar pel silenci. Un d’aquests rars exemples ha estat Wittgenstein i el seu Tractatus.

 

SABER DIR NOEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre la importància de rebutjar coses que sol expressar-se amb un simple NO.  Fa referència al filòsof Diògenes com al pensador que representa aquest tarannà i el situa en el context del cinisme. El cinisme com a forma de viure peròt ambé de pensar i d’expressar-se. Josep Muñoz-Redón també fa referència a la traducció que se’n fa en altres àmbits com ara el literari, citant plantejaments que en aquest sentit trobem, per exemple, al personatge creat per Herman Melville: Bartleby l’escrivent.

 

Pinotxo carles ballesterosCada setmana Josep Muñoz-Redón ens inspira des de la filosofia i ens empeny a pensar. Avui reflexionant sobre les mentides, segons en Josep, perquè ens agrada dir-ne, perquè no podem viure sense faltar a la veritat tal i com els psicòlegs han arribat a quantificar. A partir d’aquesta afirmació, Josep Muños fa un repàs de què en diuen sobre les mentides filòsofs com ara Freud i els seu famós psicoanàlisi, així com també Nietzsche.