Currently viewing the tag: "inocència"

REICHERTLa infantesa i l’adolescència són etapes claus en la construcció d’una persona. La suma de persones en trànsit de l’adolescència a l’edat adulta construeix les societats del futur. En conseqüència, l’art d’educar un infant individualment però també col.lectivament com a membres d’una societat és un gran espai d’oportunitats per construir un món millor, afectiva i emocionalment millor. Aquest treball efectiu i emocional comença al ventre de la mare durant el procés de gestació del nadó. Aleshores es va teixint un vincle efectiu que marcarà les futures relacions en molts àmbits de la vida en l’etapa de la infantesa i l’adolescent . Aquesta és una part bàsica en la nostra construcció com a persones, modelada posteriorment per l’entorn i les experiencies acumulades en el procés de socialització. La nostra insensibilitat o desconeixement de les relacions que establim amb els nostres fills fa que molt sovint es construeixin de manera poc natural i espontània. Aquest és el punt de partida sobre el qual es construeix el pensament de la nostra convidada, que pren com a referència el pensament del psicoanalista Wilheim Reich inspirador del pensament bioenergètic i del psicoanalista Claudio Naranjo. Un pensament que compartim amb Evania Reichert, psicoterapeuta familiar, escriptora i autora del llibre Inocencia, la edad sagrada. Años sensibles en que nacen las virtudes y los vicios humanos (Editorial La Llave).

rebecaAquesta és la pregunta que planteja la filòloga Carmen Gallego a la secció del Cineclub prenent com a punt de partida la pel.lícula Rebeca, dirigida per Alfred Hitchcock l’any 1940. És la primera pel.licula que va rodar als Estats Units.
Està basada en la novel.la homònima de l’escriptora britànica Daphne du Maurier. Amb Laurence Olivier i Joan Fontaine.
Maximilian De Winter (Laurence Olivier), és un aristròcata anglès que ha perdut la seva dona Rebeca de Winter en el que sembla un accident nàutic. Maximilian marxa a Montecarlo per sobreposar-se a la pèrdua i allà coneix una jove de la qual s’enamora ràpidament i es casen. De tornada a la mansió conjugal la jove se n’adona que l’ombra de Rebeca plana no només entre el perosnal de la casa sinó també en el pensament del seu marit.