Currently viewing the tag: "ETA"

antoni segura‘Paranoia i cicle final d’ETA’, titulaven els diaris. Fa 10 anys els experts apuntaven que l’organització terrorista estava immersa en el desconcert i tocada de mort. I ho afirmaven tot i que per aquelles dates ETA havia planificat un atemptat per a la Nit de Nadal, volien fer esclatar un tren d’Irun a Madrid, però va ser un atemptat frustrat. Mirem 10 anys enrere l’estat de l’organització terrorista amb Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona.

Laia 1Com cada diumenge, ens endinsem en la vida de personatges rellevants per descobrir l’empremta que han deixat. I ho fem a través d’una mirada privilegiada, la dels seus fills que ens porta Glòria Trullàs.

Avui us convidem a conèixer Josep-Lluís Carod-Rovira gràcies al relat i les reflexions de la seva filla, Laia Carod. Pare i filla. Dues persones amb molt sentit de l’humor, que han fet de l’esforç i l’amor per als seus, la seva guia en totes les seves etapes. Fins i tot ara, en la seva faceta d’escriptor, gràcies a la qual va obtenir el darrer Premi Octubre de narrativa amb la novel·la ‘La passió italiana’. La idea d’aquella obra va sorgir justament de la seva estada a la presó quan Soler i Barberà li deia que els catalans som uns italians frustrats. 4 dècades més tard, aquest enamorat de l’escriptura i la lectura, ha vist un dels seus somnis complerts.

Dimarts vinent, 19 de juny, es viu el 25e aniversari de l’atemptat d’Hipercor de Barcelona, l’atemptat més sagnant i indiscriminat de la banda terrorista ETA. 21 persones van morir aquell tràgic divendres. L’atemptat va significar un punt d’inflexió en molts sentits. La població cívil d’un barri obrer, la matança indiscriminada, la socialització del dolor i el territori on es va produir l’atemptat, va liquidar moltes de les complicitats que la lluita d’ETA podia generar. Aquell atemptat es produia un anys després que Barcelona fos nominada per l’organitzar els jocs olimpics del 92.
Ahir es produia un fet molt significatiu. Una de les victimes d’aquell atemptat, treballador del centre comercial, es veia cara a cara amb un dels responsables d’aquell atemptat. Robert Manrique, la veu de les victimes del terrorisme d’ETA, s’entrevistava ahir amb Rafael Caride Simon, empresonat a la presó de Zaballa, a Vitoria.

antoni batista 002La fi de l’any esdevé un terreny abonat per tota mena de resums i balanços. Passem compte de tot allò que ens ha marcat, fent un curiós parèntesi en el temps. Empaquetem l’actualitat en forma d’anuari.
L’any 2011 serà, per sobre de tot, l’any de màxima dimensió de la crisi econòmica a Europa, l’any del tsumàmi devastador al Japó, de les revoltes àrabs, del poder gairebé absolut del Partit Popular a Espanya… i sobretot l’any que la banda terrorista ETA va decidir abandonar la lluita armada.
La notícia esperada, somniada al llarg de dècades per milions de ciutadans d’aquest país, es consumava el passat 20 d’octubre quan la banda armada anunciava la fi definitiva de la violència, després d’un relat de més de 40 anys d’història.
Des de l’assassinat del Guàrdia Civil José Pardines a Villabona l’any 1968, fins al Gendarme Jean Sergé Nerin, mort a sud de França l’any 2010, les víctimes d’ETA consumen un immens llistat de 829 noms propis i de paisatges tacats per la lògica del terrorisme. Prop de 200 activistes etarres han mort al llarg d’aquest anys de lluita armada. Centenars més han estat o continuen empresonats.
La fi d’ETA marca un punt i a part significatiu en la història recent d’Espanya. Però el relat no s’ha escrit del tot encara.
Hi ha un nou escenari social i polític a Euskadi, confirmat amb la victòria d’Amaiur en les darreres eleccions generals. Hi ha un nou govern presidit per Mariano Rajoy que haurà de saber gestionar aquest nou temps, tant diferents als coneguts fins ara… i sobretot, caldrà vèncer resistències i tensions en un i altre extrem de les parts enfrontades per resoldre definitivament el anomenat conflicte basc.
Parlem de tot plegat amb un periodista de llarg recorregut que ha dedicat gran part de la seva vida professional ( més de 30 anys ) a relatar el conflicte basc. Parlem, dins l’espai Maneres de viure i pensar amb ANTONI BASTISTA que acaba de publicar el llibre “ADIÓS A LAS ARMAS, una crònica del final de ETA”.
BATISTA ha escrit sovint sobre Euskadi; Diario Privado de la guerra vasca. Euskadi sin prejuicios, voces sobre Euskadi… a banda de nombrosos articles sobre aquest tema, publicats entre d’altres a La Vanguardia, on hi va treballar fins l’any 2003.

fotogramaMés enllà de les valoracions de tota mena, que s’han produït després de l’anunci d’alto el foc definitiu per part d’ETA, la setmana visualitza els primers moviments polítics i institucionals en el debat de com ha de ser el futur. Aquest tema, juntament amb les dades de l’atur d’aquest mes que revelen un augment notable, encapçalen el setmanari.

jose_antonio_ardanza001José Antonio Ardanza, lendakari del govern Basc en un llarg i difícil període, des de 1985 i fins l’any 1999, històric militant del Partit Nacionalista Basc.
Ardanza acaba de relatar en un llibre de memòries personals i polítiques, molts dels detalls de la seva passió per Euskadi.
De fet aquest és el títol del llibre Pasión Por Euskadi, el compromiso del lendakari que gobernó para todos los vascos.

etarraLa crisi ha fet perdre a molts ciutadans la confiança en el sistema. Com ens deia l’economista i advocat Joaquim Muns la setmana passada a l’espai Maneres de viure i pensar, els ciutadans es senten profundament decebuts.
I en la desconfiança creix la desafecció. Ens cal recuperar el discurs, fixar impressions útils que vagin una mica més enllà de la cridòria o el soroll. Ens cal tornar a confiar.
Amb una mirada serena i sobretot reflexiva, l’escriptor i periodista Antoni Puigverd, observa el moment que vivim per generar comentaris que ens convidin a pensar, més enllà de la primera impressió.
Des de Girona i des de la seva particular finestra, afegim el comentari d’Antoni Puigverd al Maneres de viure.

Tertulians ocasionals 138El comunicat d’ETA i les reaccions a la seva dissolució la són alguns dels temes que tractaran els tertulians ocasionals d’avui:
LLUIS PARÉS, pagés del Baix Llobregat, de Sant boi de Llobregat. Un pagès compromès, un lluitador per mantenir viva l’activitat agrícola en aquesta zona de la Gran Barcelona.
MARIO SICCOROSSI, és capellà. Exerceix a la parròquia de Torrelles de Llobregat on va arribar després d’una estada de 4 anys a parroquies rurals a Múrcia.
MIQUEL ÀNGEL LÓPEZ, assessor fiscal. Home d’esquerres, militant antifranquista. Molt actiu de tertúlies i debats literaris o filosòfics.

ETAEl divendres 20 de novembre de l’any 2011 estarà marcat per sempre en el relat històric de l’Espanya Contemporània. L’anunci per part de la banda terrorista ETA de la fi de la lluita armada, marca un punt d’inflexió d’una enorme transcendència en la possible resolució del conflicte basc.
ETA diu prou, derrotada, convençuda que no hi ha altre camí que el polític per encarar el futur i la possibilitat de fer realitat les expectatives que han servit de pretext per la seva lluita.
Comença un nou temps. Caldrà molt talent per gestionar el que ha de venir. Talent polític per caminar cap el futur, gestionant dia a dia el present. Aquesta notícia serà un argument destacat en aquesta primera hora del Maneres de viure dins el temps del setmanari. D’aquí a uns instants, conversarem amb l’exlendakari del govern basc entre els anys 1985 i 1999, José Antonio Ardanza, polític combatiu que en el seu mandat va impulsar plataformes com la Mesa d’Ajuria Enea o el Plan Ardanza. Un relat molt interessant que convé escoltar en aquest moment d’eufòria col·lectiva però també de reflexió profunda.
Una setmana on destaquen també dos arguments de forma molt rotunda. La mort de Gadafi, a mans dels rebels líbis amb l’ajut de l’OTAN, el que marca definitivament la fi del Gadafisme a Líbia i la notícia, també positiva de l’aposta de la Unió Europea per l’eix ferroviari Mediterrani, en la seva aposta pel transport de mercaderies.

odonLa sortida dels Nacionalistes bascos del poder, amb l’adéu d’Ibarretxe de la política activa i l’arribada d’un nou govern presidint pel socialista Patxi López amb el suport del Partit Popular, ha servit per rebaixar les tensions polítiques amb Euskadi, en la mateixa mesura que aquestes tensions augmentaven contra Catalunya.
L’anunci de treva d’ETA i els moviments de l’esquerra abertzale per intentar recuperar l’espai polític en les properes eleccions municipals, han estat factors que dibuixen un panorama aparentement més serè, de tot allò que ens arriba del País Basc.
Avui volem afegir la veu i la sensibilitat d’una veu que des d’Euskadi estima Catalunya. Un home que governa una de les ciutats més maques d’Espanya i que manté una relació de complicitat amb Barcelona. Afinitats que segur li donen arguments per valorar la percepció que Catalunya genera al conjunt de l’estat. Visions de Catalunya des d’Espanya avui en conversa amb l’alcalde de DONOSTI, el socialista ODON ELORZA.

ETAEl setmanari d’aquesta setmana va encapçalat per les reaccions a l’anunci d’alto al foc fer ETA diumenge passat. També parlarem de les primàries que se celebraran al si del PSC per escollir qui serà el candidat a l’alcaldia de Barcelona a les propères eleccions municipals: Jordi Hereu o Montserrat Tura. L’actualitat internacional passa per repassar com s’han anat desenvolupant les tensions a països com ara Tuníssia, les conseqüències de l’atemptat de Tucson (Arizona) i les pluges torrencials de Brasil.

foto lluch blanc i negreAvui fa 10 anys, ETA assassina Ernest Lluch. Dos trets al cap a l’aparcament de casa seva, dinamitaven un dels ponts de diàleg que havien estès sobre el complex desenllaç del conflicte basc.
Lluch, compromés i reflexiu, l’exemple de Lluch, el seu posicionament davant la vida i allò que l’interessava és extremadament actual. Mai vai resignar-se. Ningú no el va fer callar. I el moment actual ens esperona, en molts sentits a recordar i mesurar la dimensió del personatge. Lluís Foix, periodista, bon amic de l’Ernest Lluch, comparteix uns instants del Maneres de viure.

ernest ulleresAvui la mirada de Puigverd es centra en la figura d’Ernest Lluch, polític i intel.lectual assassitat per ETA un 21 de novembre de 2000. Demà en farà deu anys que varem perdre el talent, la capacitat, la lucidesa d’un home brillant, culte i proper. Ja en fa deu anys…